Resultats de la cerca

Considerat el millor corredor de tots els temps, guanyà el campionat del món de conductors cinc vegades el 1951 i del 1954 al 1957, i es retirà en guanyar el darrer Combinava una gran tècnica amb l’audàcia i la sang freda

Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i tercer a la pujada a la…

Inicià la seva carrera automobilística amb els karts Fou campió d’Espanya d’aquesta especialitat en categoria sènior 1978 El 1980 entrà a l’escola de pilots Emilio Villota El 1981 competí en la Fórmula 3 britànica Obtingué la sisena posició en el Campio-nat d’Europa de Fórmula 3 1982

Campió d’Espanya de karts, disputà les tres primeres edicions del Trofeo de Karts Salón Deporte y Camping 1971, 1972, 1973 organitzat pel Kart Club Barcelona, en la categoria de 100 cc sènior

Amb l’equip Montjuïc-Tergal participà en tot tipus de curses de turismes i sports-prototips El 1963 guanyà la classe D del primer Trofeu Juan Jover amb un Mini Cooper També al volant d’un Mini participà en rallis, guanyà el Vasco-Navarro, la pujada a la Rabassada i el Barcelona-Andorra Amb un Mini tornà a guanyar a Montjuïc el 1965 el Trofeu RACC-RACE i la 3a edició del Juan Jover Amb el mateix model, en diferents versions, participà en el Ralli de Montecarlo 1967 i en curses en circuit, com les 6 Hores de Barcelona El 1968 es passà a les curses en circuit, i…

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974

Competí durant quatre temporades 1981-84 amb el pilotatge de Federico Van der Hoeven, Joan Miquel Molons i Juan Pedro Borreguero, que assolí tres terceres posicions en les curses del 1982 Malgrat l’esforç i la utilització de tècniques i dissenys moderns, el cotxe no va poder ser desenvolupat i en acabar la Fórmula 1430 anomenada Fórmula Nacional els últims anys el projecte fou cancellat definitivament

Fou impulsada per César Apezteguía, Salvador Fábregas, Francesc Gòdia i Juan Jover amb la finalitat de participar en proves internacionals, en una època en què era molt difícil sortir de l’Estat espanyol per participar-hi La seva vida fou curta, ja que les tres primeres curses en els circuits francesos d’Albi i Montlhéry i en l’italià de Torí no tingueren gaire èxit esportiu i econòmic

Es disputà, de manera discontínua, entre els anys 1922 i 1983 a la carretera de la Rabassada, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès Arribà a les trenta edicions i es convertí en una de les pujades clàssiques del calendari automobilístic L’organització de la cursa corregué a càrrec d’entitats com la Penya Rhin o la Penya Motorista Barcelona Entre els vencedors hi ha els pilots Fernando de Vizcaya, Jorge de Bagration, Josep Maria Juncadella i Joan Fernández, en cotxes, i Enrique de Juan, Benjamí Grau i Carles Cardús, en motos

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972