Resultats de la cerca

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974

Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de…

Guanyà el Gran Premi de Barcelona de tir 1943, 1944 i el Campionat de l’Associació de Caçadors 1946 Els anys cinquanta participà en diversos Campionats Mundials de tir al vol Fou delegat i després president fins el 1957 de la Federació Espanyola de Tir al Vol a Catalunya El 1958 rebé la medalla d’or al mèrit de la Federació Francesa de Tir En automobilisme guanyà el Ralli Nacional Automobilístic categoria 1 B El 1954 fou segon en el I Gran Premi Nacional de cotxes esportius, disputat a l’aeroport de Barajas, en categoria menys de 2 litres i al volant d’un Pegaso i segon…

Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i…

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

Es fundà el 1921 i posteriorment s’anomenà MA La marca passà a mans de Jesús Batlló, que pilotà un dels seus cotxes en el II Trofeu Armangué i a la Pujada a l’Arrabassada 1923, en què quedà tercer i segon respectivament

Pilot de karts, quedà segon en 100 cc sènior en el Campionat de Catalunya disputat a Lleida Guanyà el Campionat de Catalunya disputat a Cambrils de 100 cc sènior 1982 i es proclamà campió d’Espanya de kàrting en categoria sènior 1982

Fou un dels fundadors de la Penya Rhin 1914 Fou propietari de la marca Álvarez 1922, després anomenada MA Pilotà l’MA en el II Trofeu Armangué, en el qual acabà en tercera posició 1922 Quedà segon en la Pujada a l’Arrabassada 1923

Propietari, amb Ignasi Bultó, de l’empresa de motocicletes de trial Merlín Quedà segon en el Campionat de Catalunya de Rallis de Terra 1983 Formant equip amb Joan Matamala guanyà les 13 Hores d’Autocross de les Planes en categoria de turismes 1985 i la Ronda Sant Feliu 1987

Comença a destacar l’any 1990, quan guanyà el campionat de Fórmula 3 britànic El 1991 debutà a la Fórmula 1 i el 1997 guanyà el seu primer gran premi En les dues temporades següents, es proclamà campió de Fórmula 1, i el 2000 aconseguí el segon lloc del campionat