Resultats de la cerca

Començà practicant motociclisme i fou campió 1998 i subcampió 1997, 2000, 2001 d’Espanya d’enduro Fou campió del món júnior als Sis Dies Internacionals d’Enduro 1998, 2000, subcampió d’Europa 1998 i tercera plaça al campionat del món 1998 El 2002 s’inicià en els rallis, i l’any següent guanyà la Copa d’Espanya grup N de rallis de terra i debutà en el Campionat del Món de Rallis WRC amb un Mitsubishi Lancer El 2007 competí a les files de Subaru Alguna temporada compaginà el WRC amb el Campionat del Món de rallis de producció, en el qual aconseguí victòries en les proves d’Alemanya 2004,…

Tercer membre de la nissaga Juncosa El 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d’un 600 Els primers anys feu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jorge Chi Vinyas, amb qui el 1965 guanyà el Ralli Costa Brava A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar Fou campió 1967 i subcampió 1972 d’Espanya de rallis i subcampió de muntanya 1973 En l’àmbit català, fou campió de Catalunya de rallis 1967-70, velocitat 1968, circuits 1969, pujades en costa 1969 i subcampió…

Guanyà el Campionat d’Espanya de kàrting en categoria 250 cm3 1984, 1985 i fou subcampió d’Espanya 1986

La seva carrera començà l’any 1989, participant en proves de muntanya, especialitat en la qual guanyà el Campionat d’Espanya i fou subcampió d’Europa, en categoria turismes, el 1992 L’any 2000, al mateix temps que ja corria en proves de circuit, guanyà el Campionat absolut de Catalunya de muntanya En proves de resistència guanyà les 24 Hores de Barcelona 1998, 2008, la categoria dièsel de la mateixa prova 2000 i la classe A2 2011, i encara pujà dos cops més al podi en altres edicions Guanyà el campionat català de turismes en circuit 2001, 2003 També participà en curses internacionals com les…

Fou campió de Catalunya de rallis 1979 al volant d’un Opel Kadett i subcampió 1982, fent servir dos cotxes diferents un Porsche i un Opel Posteriorment es dedicà a les proves de cotxes clàssics

Guanyà el Campionat d’Europa 1980 i en fou dos cops subcampió 1979, 1985 També guanyà tres Campionats d’Espanya i aconseguí dues victòries de la seva classe al Ralli de Montecarlo i una al París-Dakar

Debutà en el campionat del món de conductors de Fórmula 1 en el Gran Premi d’Anglaterra el 1970 Campió del món el 1972 Lotus i el 1974 McLaren, en fou subcampió el 1973 i el 1975 Fins a la fi del 1976 havia guanyat catorze Grans Premis

En el Campionat de Catalunya de velocitat, fou primer 1970, segon 1975 i tercer 1972 En el Campionat de Catalunya de muntanya fou tercer 1972, lloc que també assolí en el Campionat d’Espanya de Muntanya 1974 El 1981 fou subcampió del Campionat de Catalunya de rallis Fou soci de la Penya Motorista 10 × Hora

Conegut com Búfalo Gil En motos ha estat campió d’Espanya d’enduro 1987 i de raids 1994, subcampió del món per equips d’enduro 1985 i guanyador de la Baja Aragón 1987, 1993 En cotxes, guanyà la Copa Suzuki 2000 Suma onze participacions al Ralli Dakar, set en motos, tres en cotxes i una en camió

Formà part de l’Escuderia Montjuïc i durant la dècada de 1960 participà tant en curses de velocitat com en rallis, entre les quals cal esmentar la Copa Saló de l’Automòbil de Fórmula 3 o el Ralli Costa Brava Guanyà proves com la cursa del Circuit de Martorell 1964 i el Ralli Tres Costes 1967 L’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de velocitat i fou subcampió de Catalunya de rallis