Resultats de la cerca

A mitjan segle XI era anomenada també església de Sant Vicenç i Sant Valeri La primitiva catedral fou erigida el 956 i consagrada l’any següent pel primer bisbe Odesind Saquejada per ‘Abd al-Malik el 1006, fou restaurada i consagrada de nou en 1020-24 L’edificació actual fou construïda a partir del 1056 i consagrada en part pel bisbe Arnulf vers el 1065, però les obres duraren més de dos segles Formen el conjunt monumental l’església, el claustre i algunes dependències i capelles annexes L’església és formada per tres naus i tres absis, amb voltes de canó seguit, sense creuer ni cimbori La…

És esmentada ja el 1143

Situat al carrer del mateix nom, té l’origen en el tancament del Frontó Reina Elisenda Les installacions, cobertes, alberguen un frontó de 30 m on es juga a frontennis i un altre de 36 m per a les especialitats de mà, pala i paleta L’Escola de Pala de la Federació Catalana de Pilota hi porta a terme els seus entrenaments i partits, i diversos clubs hi tenen també la seu Atano, Asvever, Calpes, Taulat, Poblenou, Casa de Sòria, Vasconia i Seat, entre d’altres

Prengué el nom del seu propietari, Josep Tarrasa Tenia 65 m de llargada per 12 m d’amplada, amb una contracanxa de 5 m En fou intendent Josep Codina, que ja havia redactat i posat en vigor el reglament del Frontó Barcelonès Hi destacaren els pilotaris Gogorza, Chiquito de Berastegui, Villabona i Francés

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista passaren els…

Situat al carrer del Marquès del Duero, fou explotat per Joan Andalús Tenia una pista de 30 m de llargada i 11 m d’amplada, i una capacitat per a 500 espectadors S’hi començà a jugar a raqueta masculina amb una ferramenta de doble cordam i pilota de cuir, especialitat que fou prohibida a causa de la velocitat que s’imprimia a la pilota Posteriorment, es destinà a la raqueta femenina

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri Funcionà fins el…

Era cobert i disposava d’una pista de 56 m de llargada per 10 m d’amplada Tenia una capacitat de 615 butaques i hi havia 24 llotges L’edifici, polivalent, també disposà d’un cinema sota la pista i d’un altre a la terrassa, restaurant i sala de ball A més de reunions socials, també s’hi disputaren vetllades de boxa i competicions d’halterofília S’hi jugà sempre a cesta punta Tancà després d’un lustre d’existència