Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
Frontó Chiqui
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 21 de desembre de 1935.
S’aixecà al solar de la plaça del Bonsuccés que havien ocupat els magatzems El Siglo, destruïts per un incendi el 1932 Tenia una pista de 30 m i disposava de 430 butaques Era dedicat preferentment a la raqueta femenina, encara que els pilotaris també hi jugaven a pala curta Se l’anomenà “La Bombonera” pel seu elegant disseny i per les noies que hi jugaven Tancà les portes els anys cinquanta
futtennis
Altres esports de pilota o bola
Esport de pilota practicat entre dos jugadors o entre dos equips de dos o tres jugadors en una pista de joc rectangular dividida transversalment per una xarxa d’un metre d’altura, que consisteix a fer botar la pilota al camp contrari llançant-la per sobre de la xarxa amb un cop de qualsevol part del cos, excepte els braços o les mans, i intentant que l’equip contrari no pugui tornar-la.
el Terme
Caseria
Partida
Partida de regadiu i caseria del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor), al SE de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.
es Terç
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).
Tendetes
Partida
Partida del terme de Campanar, dins el municipi de València.
Hi ha l’ermita de l’Adoració dels Reis
venda de sa Talaia
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).
Tacsida
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, entre les de Soterri i Ramell.
Tenia 13 h el 1970 Era una antiga alqueria d’època musulmana
Soterrani
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, entre les de Tacsida i Almalafa.
Soternes
Partida
Partida i antic llogaret del municipi de València (Horta), a l’W de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.
S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel que és l’únic que resta de la població Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet