Resultats de la cerca

Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix Uranga, Miguel…

Es presentà com una revista crítica que volia defensar els interessos dels nombrosos afeccionats a l’esport de la pilota de Barcelona Relatava la crònica dels partits de Barcelona, especialment del Frontó Barcelonès Se’n publicaren almenys dos números

Fou fundat el 1893 i tenia la seu en el Frontó Comtal Destacà especialment en cesta punta, però també practicà la pala i la paleta, entre altres modalitats Arran de la fusió amb el Frontó Barcelonès, el 1924 donà lloc al Club Vasconia

Prengué el nom del seu propietari, Josep Tarrasa Tenia 65 m de llargada per 12 m d’amplada, amb una contracanxa de 5 m En fou intendent Josep Codina, que ja havia redactat i posat en vigor el reglament del Frontó Barcelonès Hi destacaren els pilotaris Gogorza, Chiquito de Berastegui, Villabona i Francés

Dedicada a la difusió de les activitats del Frontó Barcelonès, promocionava l’esport de la pilota Incloïa el vocabulari del joc, comentaris sobre les regles, biografies de pilotaris, resultats dels partits jugats als frontons de Barcelona per a facilitar la consulta de les travesses i la crònica de frontons madrilenys De periodicitat setmanal, i algun cop bisetmanal, se’n publicaren quaranta-un números Fou substituïda per La Cancha

Fundada pels antics redactors de la revista El Frontón En fou director Lucas de Oñate, i signaven els articles Zurdo, Santiago, Cecilio de Ozamiz, Utzi i el mateix Lucas de Oñate La capçalera era illustrada amb un gravat del Frontón Barcelonés, entitat a la qual estava vinculada La conjuntura política provocà la seva suspensió temporal, que finalment esdevingué definitiva, al juliol del 1897 quan se n’havien publicat noranta-tres números

Ha competit amb el Club Petanca Mediterrani Bellvitge i amb el Club Petanca Santa Coloma Ha format part de la selecció catalana i de l’espanyola, amb la qual disputà quatre Campionats del Món i aconseguí el Campionat del Món 2002 i el Campionat d’Europa 2003 Ha estat campiona de Catalunya en diverses ocasions

Membre del Club de Futbol Badalona, fou campió d’Espanya cinc vegades i també ho fou de Catalunya al principi del segle XXI

S’inicià l’any 1990 i formà part de l’equip de Barcelona, amb el qual aconseguí diversos títols estatals Posteriorment es traslladà a València i s’incorporà a l’equip d’aquesta ciutat Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i obtingué la medalla d’argent als Jocs Paralímpics de Sydney 2000 També participà en diversos campionats del món i d’Europa

Jugà amb el Club Petanca Ripollet, el CP Sant Damià-Cooperativa del Peix i el Club Petanca Prat, i guanyà el Campionat de Catalunya de clubs en diverses ocasions Formà part de la selecció catalana i espanyola, amb les quals guanyà sengles medalles de bronze als Campionats del Món i d’Europa Ha estat campió de Catalunya individual i campió d’Espanya de dobles