Resultats de la cerca

Inaugurada durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir el torneig de pilota, forma part del complex Pavelló Municipal d’Esports Els equipaments de pilota consten d’un frontó de 54 m amb capacitat per a 1200 espectadors, un frontó de 36 m per a 820 espectadors i un trinquet de 30 m per a 660 aficionats També disposa de pista poliesportiva, piscina i sales d’aeròbic, fitnes i fisioteràpia

Consisteix bàsicament en un espai rectangular, de 55 a 60 m de llargària i de 8 a 11 m d’amplària, tancat per quatre murs, dos dels quals, llargs anomenats muralles , tenen una alçada similar a l’amplària del trinquet, sovint, però, augmentada amb uns bastidors recoberts d’un filat metàllic els dos més curts anomenats frontons fan una alçada de 4,5 m Al llarg d’una de les parets del trinquet sol haver-hi una graderia escala de quatre graons, que s’alça 1,8 m per damunt del sòl on poden seure els espectadors Darrere els frontons, i a la part superior, solen haver-hi les…

Situat al carrer del Marquès del Duero, fou explotat per Joan Andalús Tenia una pista de 30 m de llargada i 11 m d’amplada, i una capacitat per a 500 espectadors S’hi començà a jugar a raqueta masculina amb una ferramenta de doble cordam i pilota de cuir, especialitat que fou prohibida a causa de la velocitat que s’imprimia a la pilota Posteriorment, es destinà a la raqueta femenina

Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un frontó de 30 m…

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club…