Resultats de la cerca

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

Membre del Club d’Esquí Supermolina, disputà les proves de salt de trampolí de 70 m i 90 m dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984

En l’esquí nàutic les fixacions estan situades una al darrere de l’altra, i en l’esquí, una al costat de l’altra en parallel amb la planxa La modalitat d’esquí utilitza pals i es practica especialment en pistes de neu pols o fora pista La primera planxa de monoesquí fou inventada per Jacques Marchand l’any 1961 El pioner d’aquesta nova modalitat d’esquí fou el surfista estatunidenc Mike Doyle, que a partir del 1969 feu diverses modificacions en les planxes i protagonitzà alguns vídeos promocionals A mitjan anys setanta les planxes de monoesquí començaren a comercialitzar-se als Estats Units,…

És l’estació pionera a Catalunya conjuntament amb la de Vall de Núria Fou de les primeres a installar remuntadors, amb el teleesquí de Font Canaletes 1943, i la primera a tenir telecadira de l’Estat espanyol, amb el del turó de la Perdiu 1946 Els anys cinquanta s’inauguraren els remuntadors de la Tosa d’Alp i el Puigllançada, les cotes més altes del complex 2445 m L’any 1999 s’inaugurà el telecabina Alp 2500, que comportà la connexió amb la veïna pista d’esquí de Masella El 2012 tenia 61 km esquiables distribuïts en 53 pistes i 15 remuntadors, amb canons de neu artificial També disposa de dos…

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves de…

Guanyà competicions de salts, descens i eslàlom en diversos campionats catalans i espanyols Participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Saint-Moritz 1948 Era membre del Club Alpí Núria

Organitzada cada any pel Centre Excursionista de Catalunya en diferents indrets del territori català, forma part del calendari de la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya És una cursa per equips de dues o tres persones i dos dies de competició Cada jornada es fa un itinerari diferent, un de curt, amb uns 2000 m de desnivell, i un de llarg, amb un desnivell d’uns 4000 m La primera edició se celebrà entre l’Hospital de Viella i Espot La dècada de 1970 esdevingué una cursa internacional amb la participació, sobretot, d’esquiadors francesos i italians

Es concedeix anualment, des del 1988, en honor a Norbert Font, introductor de l’espeleologia a Catalunya Premia la tasca de grups o entitats espeleològiques catalanes en tres categories millor treball fet a Catalunya, millor treball fet a fora de Catalunya i premi de divulgació de l’espeleologia

Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià 1908 La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2050 m i una mínima de 1850 m Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos

Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León Mèxic El 2007 s’imposà en…