Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya —que són diferents del de l’esquí de fons— per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons Es diferencien tres especialitats l’ esquí alpí  o esquí alpinisme té un origen italià i el terme s’utilitzava per a denominar les ascensions d’esquí de muntanya amb un component…

El 1995 participà en la copa del món d’esquí Aconseguí els seus resultats més importants a partir del 1997-98 Als Jocs Olímpics d’hivern de Nagano 1998 guanyà la medalla d’or en eslàlom gegant i en supergegant, tot i haver patit dos accidents durant les proves La mateixa temporada es proclamà campió de la copa del món en gegant i supergegant, i en la classificació general Des d’aleshores imposà la seva hegemonia El 1999 assolí dos títols del campionat del món descens i supergegant i un a la copa del món supergegant, i el 2000 es proclamà guanyador de la copa del món en descens, gegant,…

Germana de Francisco Fernández Ochoa , obtingué victòries a la Copa del Món del 1985 Vail, 1987 Sestrieres, 1990 Morzine i 1991 Lech Fou la primera dona espanyola que guanyà una medalla olímpica bronze en la modalitat d’eslàlom especial Albertville, 1992 Aquest any es retirà de l’alta competició

Aconseguí nombrosos títols tres copes del món 1989, 1994 i 1995, sis títols en eslàlom i cinc en eslàlom gegant, medalla d’or en eslàlom i eslàlom gegant als Jocs Olímpics de Calgary 1988 i en eslàlom als de Lillehammer 1994 Es retirà el 1995

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll dret que…

Debutà al campionat d’Europa i a la copa del món la temporada 1985-86 després de guanyar tres campionats nacionals El 1987 fou medalla de bronze al campionat del món a Crans Montana Suïssa, i l’any següent obtingué nou medalles d’or als campionats del món i dues també d’or als Jocs Olímpics de Calgary En el període 1989-91 aconseguí guanyar en quatre proves d’eslàlom i en cinc de gegant Als Jocs Olímpics d’Albertville 1992 obtingué una medalla d’or i una de plata a les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, i en els Jocs de Lillehammer 1994 una medalla de plata en eslàlom El 1996, als campionats…

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic