Resultats de la cerca

Especialitzada en esquí alpí, fou membre del Club d’Esquí Supermolina Participà en el Campionat d’Espanya de descens, on obtingué una tercera posició 1986 Al Campionat de Catalunya fou segona en descens 1985 i primera 1990 en eslàlom i eslàlom gegant Fou segona al Trofeu Nescafé i al Trofeu Generalitat de Catalunya 1985 i primera al Trofeu de la Llum de Manresa d’Arinsal, a Andorra 1989

Especialitzat en salts d’esquí, al final dels anys setanta i principi dels vuitanta, participà en proves de la Copa del Món de l’especialitat Fou membre de l’equip espanyol i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 Fou collaborador de la revista d’esquí Skirev

S’inicià al Centre Aranès d’Esports d’Hivern En categories inferiors obtingué diversos Campionats d’Espanya com el juvenil, en eslàlom gegant i supergegant 2006, i el júnior en eslàlom 2007 Com a absoluta fou campiona d’Espanya en eslàlom 2009 Debutà amb la selecció espanyola en una prova de la Copa del Món 2007, disputà els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i dos Campionats del Món 2009, 2011

Vinculada al Centre de Tecnificació d’Esquí Nòrdic, Esquí Alpí i Surf de Neu de la Cerdanya, participà en la Copa del Món 2008, celebrada a la Molina

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

S’inicià seguint les passes de la seva mare, en honor de la qual fundà el Memorial Pepeta Planas Guanyà el Gran Premi Puigcerdà 1973, la Copa Pirineu Internacional 1974 i el Trofeu Memorial Luis Arias 1975 Competí en l’àmbit universitari, i també com a amateur i veterana, categoria en la qual ha guanyat 15 Lligues catalanes

Fou campió del món universitari, campió d’Espanya escolar, juvenil, universitari, de professors, absolut i de veterans, campió d’Espanya de salts de trampolí, i guanyà diverses proves del Campionat de Catalunya i de la VI Copa Pirineus Catalans, a més d’aconseguir nombrosos títols en categoria màster Ha estat entrenador i tècnic esportiu superior en esquí alpí de diversos clubs des del 1974 Fundà els clubs d’esquí de Castelldefels, Terrassa i el May Luengo Esquí Club És fill de Pepeta Planas, pionera dels esports d’hivern a Catalunya, i germà de Maria Teresa Luengo, també esquiadora…

Participà en tres Campionats del Món d’esquí nòrdic 1982, 1985, 1987 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid 1980, Sarajevo 1984 i Calgary 1988 Es proclamà quinze vegades campió d’Espanya i vint campió de Catalunya, en diferents distàncies, i fou vencedor absolut de la Marxa Beret 1981, 1984 Fou cap de pistes i monitor d’esquí i activitats de lleure a l’estació de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria Andorra Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, formà part de les seleccions espanyola i catalana

Amb Alfons Segalàs, Lluís Pedrerol i Ernest Mullor cofundà, la temporada 1944-45, l’Escola d’Esquí de la Molina, propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC i que fou la primera escola d’esquí de l’Estat espanyol Rebé la insígnia d’or del CEC És germà de la jugadora de bàsquetbol Lluïsa Giró

Soci del Centre Excursionista del Penedès, fou instructor d’esquí de muntanya i alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha practicat l’escalada i ha realitzat ascensions amb esquís als Pirineus i als Alps, a més de participar en curses d’esquí de muntanya Ha ascendit a bona part dels cims de més de 3000 m dels Pirineus, per la qual cosa collaborà en la realització del llibre Los tresmiles del Pirineo 1990 Ha format part d’expedicions a l’Himàlaia, amb una ascensió amb esquís al Tukuche 1987 i un intent al Makalu 1989 i als Andes, amb diverses ascensions a Bolívia 1992, l’Equador 1993 i…