Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Format a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, és membre del Club Aranés d’Esports d’Iuèrn A 16 anys es proclamà campió d’Espanya de supergegant i gegant 2005 El mateix any fou campió del món juvenil de descens i subcampió de supergegant La temporada 2009-10 debutà a la Copa del Món d’esquí alpí Ha participat en els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010 i en tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011

Membre de la Unió Excursionista Urgellenca, guanyà la Copa d’Espanya de curses de muntanya en dues ocasions 2004, 2006 El 2009 guanyà la prova de rogaining de Grandvalira, la primera realitzada als Pirineus El mateix any guanyà l’Escanyabocs de Ferro, a l’Alt Urgell, que distingeix el millor esportista en quatre especialitats diferents L’any 2018 es proclamà tercera en l’Ultra Pirineu Fou membre de la selecció catalana de curses de muntanya 2004-07, amb la qual guanyà el Campionat del Món de curses de muntanya 2005 i obtingué la cinquena posició en la competició individual També és membre del…

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou campió d’Espanya d’esquí nàutic 1975, 1976 Amb l’Escuderia Lagrange-Escrig assolí el tercer lloc al Campionat d’Espanya offshore 1983

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, la temporada 2001-02 es proclamà campió del Saab Salomon Crossmax Sèries Critèrium de Solo Nieve Fou campió estatal de supergegant 2003 Als Campionats d’Espanya guanyà en l’especialitat de gegant 2004 i en la d’eslàlom 2005 Participà en la Copa del Món d’esquí alpí 2006 Rebé el premi d’honor de l’esport català Participà també en el Campionat de Catalunya de rallis de terra la temporada 2011-12, al volant d’un Opel Astra

L’any 1959 fou campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada, i primera del Derby Internacional de la Molina d’eslàlom i combinada En diverses ocasions fou campiona de Catalunya en les especialitats alpines d’eslàlom i eslàlom gegant En la categoria de veterans guanyà en nou ocasions la Copa del Món i en vuit el Critèrium Internacional També guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres 1978 Fou membre del Club d’Esquí Val d’Aran, del qual arribà a ser vicepresidenta els anys seixanta També formà part del comitè infantil d’esquí alpí de la federació…

Com a guia de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern 1999-2002, guanyà el Campionat del Món 2000 Fou també entrenador d’esquí alpí de la Federació Catalana i l’equip espanyol en els Jocs Paralímpics de Salt Lake City 2002, on obtingué dues medalles d’or i dues de plata L’any 2002 fou guardonat amb el premi ARC

Vinculat al CN de Mataró, assolí dos Campionats d’Espanya de curses 1974, 1975 amb seu pare Josep Maria Diamant Bertrán com a patró També fou subcampió en dues ocasions més 1973, 1976 Feu la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona el 1974 amb Víctor Montaner i amb el seu pare com a patró

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez