Resultats de la cerca

A tretze anys s’inicià en l’esquí en les sortides que organitzava l’ONCE i participà en el Campionat d’Espanya per a deficients visuals Un any després, participà en el seu primer Campionat del Món Antonio Blanco la inicià el 1987 en el món de l’atletisme, i des de llavors compaginà les competicions d’esquí i d’atletisme Aconseguí la medalla d’or en descens en el Campionat del Món d’esquí alpí 1990 i la medalla d’or en salt de llargada en el Mundial d’atletisme 1990 En els Jocs Paralímpics d’hivern guanyà quatre medalles d’or en les proves de descens,…

Guanyà cinc medalles d’or en els Jocs Paralímpics d’Hivern, dues en eslàlom 1998, 2002 i eslàlom gegant 1998, 2002 i una en supergegant 1998 Participà en el Campionat del Món 2004 en descens, supergegant, eslàlom i eslàlom gegant i guanyà les medalles d’or en aquestes dues darreres proves de la Copa del Món 2004 Es retirà el 2006 i es feu entrenador És professor d’esquí del Consell Comarcal de la Cerdanya i tècnic d’esquí de l’ONCE Rebé la medalla al mèrit esportiu en bronze 1997 i or 2007 Feu el descens al pol Sud per l’Antàrtida

El 2002 guanyà dues medalles d’argent als Jocs Olímpics de Salt Lake City EUA en eslàlom gegant i combinat Al campionat del món d’esquí alpí de Saint Moritz Suïssa del 2003 fou medalla d’or en eslàlom gegant i combinat, i al del 2005 de Bormio Itàlia medalla d’or en supergegant i descens De 2001 a 2008 obtingué 31 victòries a la Copa del Món 7 en descens, 5 en supergegant, 9 en eslàlom gegant, 5 en eslàlom, i 5 en combinat, i dos títols absoluts 2005 i 2008 El 2009 interrompé la participació en aquesta competició Als Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver de 2010 guanyà…

Debutà al campionat d’Europa i a la copa del món la temporada 1985-86 després de guanyar tres campionats nacionals El 1987 fou medalla de bronze al campionat del món a Crans Montana Suïssa, i l’any següent obtingué nou medalles d’or als campionats del món i dues també d’or als Jocs Olímpics de Calgary En el període 1989-91 aconseguí guanyar en quatre proves d’eslàlom i en cinc de gegant Als Jocs Olímpics d’Albertville 1992 obtingué una medalla d’or i una de plata a les proves d’eslàlom gegant i eslàlom, i en els Jocs de Lillehammer 1994 una medalla de…

Participà als Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano 1988 L’any 2002 guanyà dues medalles d’Or als Jocs Olímpics de Salt Lake City en les modalitats de salt llarg i normal, medalles que tornà a guanyar als Jocs de Vancouver 2010 També ha guanyat la medalla de d’or en salt llarg i d’argent en salt normal als Campionats del Món de Sapporo 2007 i de bronze en salt normal als de Liberec 2009

Membre del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya CANMC, ha aconseguit 14 medalles d’or, 6 de plata i 9 de bronze en els Campionats d’Espanya d’esquí alpí i 13 d’or, 6 de plata i 1 de bronze als de Catalunya Guanyà tres vegades la Lliga Catalana d’esquí 2000, 2001, 2002 i el primer Eslàlom d’Esquí Cross Femení 2002 El 1999 obrí la final de la Copa del Món de Sierra Nevada Fa d’entrenadora al CANMC

Des de l’any 2005 es dedica a l’alta competició Aquest any fou campió del seu pais en 15 km Ha guanyat la copa del món de persecució 2×10 km 2006 d’esprint d’1,2 km 2006, 2007 i 2009, persecució 2×15 km 2008, relleus 4×10 km 2008, 15 km i 30 km 2009 Als Campionats del Món del 2007 fou medallla d’or en 4×10 km i en els del 2009 en doble persecució 15 + 15, en 50 km i en 4×10 km Als Jocs Olímpics d’hivern guanyà la medalla d’or en 50 km i en esprint per equips, i la medalla d’argent en 4×10 km

Guanyadora de la Copa del Món d’esquí alpí els anys 2008, 2009, 2010 i 2012 En els Campionats del Món, guanyà dues medalles d’argent en descens i supergegant el 2007 a Åre Suècia, dues d’or el 2009 a Val-d’Isère França, també en descens i supergegant, una medalla d’argent en descens el 2011 a Garmisch-Partenkirchen Alemanya, i bronzes en supergegant el 2015 a Beaver Creek Estats Units d’Amèrica, en descens el 2017 a Saint-Moritz Suïssa i en descens el 2019 a Åre Suècia Fou medalla d’or en descens i de bronze en supergegant als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, i de…

El 1999 començà a participar en el Campionat del Món, i el 2003 guanyà per primer cop el títol mundial a Val di Fiemme, en l’especialitat d’esprint Posteriorment ha destacat també en les curses de fons El seu palmarès inclou també 17 medalles d’or aconseguides en els Campionats del Món d’Oberstdorf 2005 3 esprint en equip, relleus i 30 km, d’Oslo 4 esprint, esquiatló, 10 km i relleus, Val di Fiemme 2013 4 esprint, esquiatló, 30 km i relleus, Falun 2015 2 esprint i relleus i Lahti 2017 4 esquiatló, 10 km, 30 km lliures i relleus Des del 2010 s’ha convertit en la gran dominadora de…

El 2001 i el 2003 guanyà un total de set medalles en els campionats del món júnior d’esquí alpí Ja en la categoria sènior, guanyà fins el 2009, un total d’onze proves de la copa del món, amb les quals aconseguí el títol en la modalitat de supergegant i en la de combinada en la temporada 2007-2008 i la d’eslàlom la temporada següent Haus im Ennstal Àustria en descens i supergegant el 2004 Levi Finlàndia en eslàlom 2004 Lake Louis Canadà en descens 2006 Cortina d’Ampezzo Itàlia en supergegant 2008 Whistler Canadà en supergegant combinat 2008 la Molina Catalunya en eslàlom 2008 Semmering Àustria…