Resultats de la cerca

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

En l’esquí nàutic les fixacions estan situades una al darrere de l’altra, i en l’esquí, una al costat de l’altra en parallel amb la planxa La modalitat d’esquí utilitza pals i es practica especialment en pistes de neu pols o fora pista La primera planxa de monoesquí fou inventada per Jacques Marchand l’any 1961 El pioner d’aquesta nova modalitat d’esquí fou el surfista estatunidenc Mike Doyle, que a partir del 1969 feu diverses modificacions en les planxes i protagonitzà alguns vídeos promocionals A mitjan anys setanta les planxes de monoesquí començaren a comercialitzar-se als Estats Units,…

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves de…

Es concedeix anualment, des del 1988, en honor a Norbert Font, introductor de l’espeleologia a Catalunya Premia la tasca de grups o entitats espeleològiques catalanes en tres categories millor treball fet a Catalunya, millor treball fet a fora de Catalunya i premi de divulgació de l’espeleologia

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic