Resultats de la cerca

Inicialment estigué vinculada al Club de Vela Kite Malgrat Als nou anys ja guanyà un Campionat d’Europa júnior 2003 i als deu esdevingué la campiona del món absoluta més jove del seu estil 2004 Posteriorment ha estat vuit cops més campiona del món de surf d’estel freestyle 2005-09, 2011, 2013, 2015, modalitat en la qual també fou segona 2014 i tercera 2012 Ha estat també campiona del món de surf d’estel PKRA 2010 i ones PRKA 2010, i tres vegades campiona d’Espanya 2006, 2007, 2008 El 2005 assolí la medalla d’or als Gravity Games i el campionat Wave Master El 2012 fitxà pel Bestkiteboarding de…

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

El seu taller de la Barceloneta tingué un paper important en els inicis del patí de vela català No es pot assegurar si fou el primer a posar el pal i la vela, però en tot cas fou el primer constructor d’aquestes noves embarcacions Quan l’any 1933 se celebrà el I Campionat de Catalunya, rebé un diploma en què se’l qualificava de “constructor revolucionari de patinadors de vela” Morí quan es començava a reglamentar la competició en patí i quan els germans Monge, de Badalona, feien els plànols del que havia de ser el tipus de patí de sèrie

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

Membre del CN Mataró, esportivament fou conegut com Quim El seu primer triomf fou al Campionat de Catalunya de motonàutica 1968, amb només dinou anys El 1969 feu la travessa Palma-Barcelona amb llanxa pneumàtica Assolí diferents Campionats d’Espanya en diverses categories SJ 1970, ON 1971, 1972, 3N 1974, offshore 3N 1978, i offshore 3E 1982, amb Josep M Ferré En l’àmbit internacional competí en un parell de Campionats d’Europa També fou gerent del Club de Vela de Blanes 1980-91

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà durant la dècada de 1980 en classe off-shore Guanyà set Campionats d’Espanya 1983-89 i fou tercer en el Campionat del Món 1986 juntament amb Josep Maria Ferré

Com a membre del Club Motonàutic de Catalunya, fou campió d’Espanya de raids 1997 i en la categoria 750 estàndard 1998 Més tard, amb el Club Nàutic Bétulo, fou campió estatal en triplaces raids 2001

Destacà durant la Copa del Rei del 1999, on guanyà la prova de circuit i fou subcampió en raids Guanyà també quatre Campionats d’Espanya de circuit 1999, 2000, 2001, 2003 Fou, a més, campió de la Copa del Món de raids en categoria 1220 cc 2000, 2002 i medalla de bronze 1999 i aconseguí la cinquena posició al Campionat del Món de circuit 2001, 2002 Rebé la medalla de bronze 2000 i plata 2002 al mèrit motonàutic i la distinció al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Motonàutica 2001 També practicà motociclisme i ciclisme

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, establí el rècord d’Espanya en C-Stock el 1960 Guanyà dos Campionats d’Espanya en la categoria IT 1969 i en la categoria SD 1970

Assolí sis Campionats de Catalunya i deu d’Espanya entre el 1991 i el 1997 En representació del Club Motonàutic de Catalunya guanyà set títols estatals en les categories 650 estàndard 1991, 650 preparades 1991, esquí limited 1992, esquí modified 1992, 1993, 785 modified 1996 i maxi modified 1996 També guanyà amb l’Hélice Club Maxi, en raids 1997, i amb el Marivent Emotions, en categoria limited 1994 i 785 1995 Internacionalment, cal destacar dos Campionats d’Europa en 650 estàndard 1992, 1993 i una tercera posició al Campionat del Món 1995, en la categoria limited