Resultats de la cerca

Situada entre les platges de la Barceloneta i la Nova Icària, fou creada el 1991 pels arquitectes O Bohigas, J Martorell, D Mackay i A Puigdomènech per a dotar la ciutat d’un port esportiu modern Acollí les proves de vela durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de 740 amarradors Des del 1994 hi té la seu el Club de Mar Port Olímpic, que organitza regates

Pintor especialitzat en aquarelles marítimes i concretament en el dibuix de vaixells i velers de la segona meitat del segle XIX, s’establí a Barcelona el 1871 Les seves pintures anaven destinades principalment a empreses navilieres i exvots Entre les seves obres cal remarcar Regata a Vela per embarcacions Menors 1889 Com a modelista naval, creà diverses obres exposades a l’Escola Nàutica de Barcelona i al Museu Marítim de Barcelona

En vela, les regates es classifiquen, segons la distància de terra, en regates costaneres i regates d’altura, i, a més, també són regates les d’entrenament i les olímpiques En rem, són regates la confrontació, el descens, la regata contrarellotge i la regata en línia

S’inicià el 2004 i fou tercera a l’Obert de l’Associació Catalana de Surf 2007 Ha participat en altres competicions, entre les quals cal esmentar el Campionat de surf de Vilassar Ha fet surf per la Mediterrània i per les costes de Portugal, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, França i les illes Canàries

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Començà a competí des del 1988 en la modalitat d’embarcacions semirígides en la categoria PR-550 cc Sempre ha tingut com a copilot Nicolás Martín, tots dos integrats en l’equip Fórmula Tarragona del RCNT Fou campió del món 1993 i d’Europa 2004, subcampió mundial 2008 i continental 1995, cinc cops campió d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005 i diverses vegades campió de Catalunya Guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 Rebé la medalla d’or al mèrit motonàutic de les federacions catalana i espanyola

Competí en diverses proves automobilístiques fent de copilot del seu germà Jaume Formà part de l’escuderia Los Tiburones del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, i establí el rècord d’Espanya del quilòmetre llançat en DU de 600 cc 1960 En la mateixa categoria, guanyà la Copa Internacional de Primavera 1961, el premi internacional del Pantano El Burguillo Àvila, el Gran Premi Internacional de Barcelona 1962, la Regata de Nadal del RCMB 1962, 1963 i el Trofeu Costa Brava 1963