Resultats de la cerca

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, s’imposà al Gran Premi Costa del Sol en categoria CU 1961, on també fou segon 1962 i tercer 1963 en DU Fou també segon en DU en el Trofeu Costa Brava 1963 Guanyà el II Ralli Motonàutic de Sant Jaume 1964 i un Campionat en la II Gran Prova de Resistència del Marítim 1965 Posteriorment s’especialitzà en proves de resistència i participà en campionats europeus

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, guanyà el Gran Premi del RCMB 1960, 1964, la Copa Internacional de Primavera 1961, la Regata de Nadal 1962, el Premi Costa del Sol 1962, el Trofeu Costa Brava 1963 i la II Prova de Resistència del RCMB 1964 Fou campió d’Espanya de la classe EU 1969 Rebé diversos premis, com la medalla de bronze al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica 1990

Fou campió d’Europa, quatre vegades d’Espanya i nou de Catalunya en diferents modalitats, a més de tres vegades subcampió del món i dues d’Europa Fent parella amb Norberto Mallo, guanyà el Campionat d’Europa d’altura i de resistència en classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011 –la prova més antiga i llarga del món–, i dos cops la Centomiglia del Lario 2011, 2012 Com a director d’equip ha guanyat cinc Mundials dos en T-850 i els altres en SR-550, T-550 i T-750

S’agrupa amb l’eslàlom i els salts com a disciplina clàssica de competició

S’agrupa amb l’eslàlom i les figures com a disciplina clàssica de competició

Destacà durant la Copa del Rei del 1999, on guanyà la prova de circuit i fou subcampió en raids Guanyà també quatre Campionats d’Espanya de circuit 1999, 2000, 2001, 2003 Fou, a més, campió de la Copa del Món de raids en categoria 1220 cc 2000, 2002 i medalla de bronze 1999 i aconseguí la cinquena posició al Campionat del Món de circuit 2001, 2002 Rebé la medalla de bronze 2000 i plata 2002 al mèrit motonàutic i la distinció al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Motonàutica 2001 També practicà motociclisme i ciclisme

En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil D’altra banda,…

Estudià dret S’inicià en l’esquí nàutic a Arenys de Mar el 1959, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962 i es proclamà campió d’Europa infantil 1963 i júnior 1964 El 1969 aconseguí el Campionat del Món d’eslàlom en categoria absoluta i el tercer lloc en salts El mateix any guanyà la medalla de plata en eslàlom i la de bronze en salts en el Campionat d’Europa Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en què li fou concedit l’esquí de plata a Arona Itàlia El 1971 abandonà l’…