Resultats de la cerca

Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt…

Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, morí a l’avenc dels Esquirols, a Ordal Una via d’aquest avenc es batejà amb el seu nom, com també es feu amb un avenc d’Olesa de Bonesvalls

Sòcia del Club Muntanyenc Terrassa, feu les seves primeres exploracions a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac Sòcia del GES del Club Muntanyenc Barcelonès, amb Josep M Torras Homet ha portat a terme bona part de les exploracions espeleològiques En la primera exploració, arribà al fons dels Pouetons de les Agulles, a Montserrat 1955, baixà la gatonera vertical de l’avenc dels Llambrics, al Garraf, i també l’avenc de la Ferla Fou la primera a passar la gatonera del Pou d’en Xarello que porta el seu nom, a l’avenc de l’Esquerrà 1956

Descendí a l’avenc de l’Esquerrà, una cavitat subterrània situada a Olesa de Bonesvalls 1908 Una cornisa d’aquest avenc fou batejada amb el seu nom És la primera dona espeleòloga catalana de la qual es té referència

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’…

Soci de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Excursionista Puigmal i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, els anys cinquanta i seixanta feu activitats al massís del Garraf, al Perelló i als ports de Tortosa, o de Beseit Participà en la primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach i descobrí, amb M Ubach, el pou de les Perles 1963, de 210 m, que durant més de quinze anys fou el rècord català de profunditat Al Garraf, descobrí l’avenc que porta el seu nom S’especialitzà en topografia i fotografia subterrànies…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, així com del seu Grup d’Exploracions Subterrànies GES Explorà, entre altres, el massís del Garraf, i participà en l’exploració a l’avenc de l’Esquerrà 1953-58, la cavitat més profunda de Catalunya Participà en campanyes als Pirineus, l’Aragó, les Balears i actuà de topògraf i fotògraf Formà part d’una expedició internacional a la Piedra de San Martín, a Navarra 1960, el segon avenc més fondo del món Collaborà en la revista Speleon i, al començament dels anys setanta, ajudà en la confecció dels tres volums del Catàleg espeleològic…

President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i…

S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’…

Des de la dècada de 1940, feu nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat, on obriren la via a l’agulla de la Figuereta 1951 El 1945 ingressà com a membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, i el 1960, al Grup d’Alta Muntanya GAM Obrí nombroses vies, conegudes com Torras-Nubiola , entre les quals destaca l’ascensió a la xemeneia de Sant Jeroni 1950 El 1978, juntament amb Nubiola i Josep Barberà, fundà el Grup Cavall Bernat Pel que fa a l’espeleologia, s’inicià al Club Muntanyenc de Terrassa 1948 i explorà sobretot el massís de…