Resultats de la cerca

Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008

S’inicià el 1972 al Grup Spelunca OJE de Barcelona El 1976 s’incorporà al Grup d’Investigacions Espeleòlogiques del Club Excursionista de Gràcia i fou cofundador de l’Espeleo Club de Gràcia 1979 Efectuà exploracions al massís pirinenc d’Arañonera, a l’Aragó, i també a Cantàbria A Catalunya portà a terme diverses topografies i treballs de catalogació de cavernes Elaborà el Catàleg espeleològic de Catalunya 2008

Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, del Centre Excursionista Àliga, de la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia 1981-85 i també president 1987-92 És autor de les obres Catàleg espeleològic de Catalunya 1978 i Cent Anys d’Espeleologia a Catalunya 1897-1997 2000 Treballa en l’elaboració de l’Espeleoíndex, l’inventari de totes les cavitats subterrànies de Catalunya

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, així com del seu Grup d’Exploracions Subterrànies GES Explorà, entre altres, el massís del Garraf, i participà en l’exploració a l’avenc de l’Esquerrà 1953-58, la cavitat més profunda de Catalunya Participà en campanyes als Pirineus, l’Aragó, les Balears i actuà de topògraf i fotògraf Formà part d’una expedició internacional a la Piedra de San Martín, a Navarra 1960, el segon avenc més fondo del món Collaborà en la revista Speleon i, al començament dels anys setanta, ajudà en la confecció dels tres volums del Catàleg espeleològic del Garraf…

Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les…

S’inicià al Grup d’Espeleologia Avenc Badalona 1974-80 i, posteriorment, ingressà al Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, del qual fou president 1991-06 Explorador i catalogador de cavernes, s’especialitzà en topografia Ha intervingut en les principals exploracions del GEB, de les quals destaquen les de la fou de Bor, a la Cerdanya les bores del Borró, a la Garrotxa, i l’avenc de la Ferla, a l’Alt Penedès, on es descobrí la ramificació Via Miret-Canela 2008 Participà en campanyes d’exploració realitzades al Parc Nacional d’Ordesa i al Mont Perdut, a Aragó, i en l’elaboració del catàleg…

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907…

A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…