Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
canal de Bristol
Canal marí
Golf de la Gran Bretanya, a l’oceà Atlàntic, entre el sud de Gal·les i el comtat de Devon, Anglaterra.
Té uns 128 km de llarg per 69 km d’ample a la banda occidental Conté nombroses badies badia de Carmarthen, badia de Swansea, badia de Bridgwater, badia de Barnstaple, i a l’extrem oriental s’obre l’estuari del Severn Té ports pesquers i de tràfic de primer ordre com són Bristol, Swansea i Cardiff
barranquisme
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o torrent a través d’un barranc, combinant la natació, les tècniques d’escalada i l’espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta.
Limfjorden
Fiord
Canal marí
Conjunt de llacs i canals naturals de la península de Jutlàndia, Dinamarca, que uneixen la mar del Nord (W) amb el Kattegat (E).
Un sistema de ponts i petites embarcacions serveix d’enllaç a les poblacions riberenques, dedicades principalment a la pesca d’anguiles
Anegada Passage
Canal marí
Canal de les Antilles, que comunica l’Atlàntic amb la mar de les Antilles, situat entre les illes Anguila a l’est i les Illes Verges Britàniques a l’oest.
El canal serveix de pas pels vaixells que des d’Europa van en ruta cap al canal de Panamà
muntanyisme
Esports de muntanya
Mot generalment emprat per a englobar les diverses activitats que tenen com a camp d’acció la muntanya en els seus diferents aspectes (excursionisme, escalada, espeleologia, càmping, etc) i que significa un aspecte més esportiu i d’especialització que l’antiga paraula excursionisme.
Hom començà a emprar oficialment aquest mot —que ha suscitat moltes controvèrsies per part dels idealistes conservadors de l’antic excursionisme— a partir del 1940, amb la inclusió de l’excursionisme català en les directrius esportives de tot l’Estat espanyol, sota la jurisdicció de la Federación Española de Montañismo excursionisme La creació 1963 de la Federació Catalana de Muntanyisme —supeditada a l’anterior— donà nova força a aquesta nova denominació de l’excursionisme modern
ràpel
Esports de muntanya
En muntanyisme, tècnica de descens d’una paret consistent a baixar amb l’ajut d’una corda, generalment doble, fixada en un ancoratge, i d’un descensor o un nus que permet regular la velocitat de l’acció.
raid d’aventura
Participants en la disciplina de barranquisme durant un raid d’aventura
RAMON FERRER
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Competició multidisciplinària per equips portada a terme en un entorn natural i que normalment inclou curses a peu, orientació, bicicleta de muntanya i descens d’aigües braves amb canoa.
També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera competició que…
Escola Catalana d’Alta Muntanya
Esportistes de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya durant un curs d’escalada
ECAM
Esports de muntanya
Escola de muntanyisme de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya amb seu a Guardiola de Berguedà.
Coneguda com ECAM i creada l’any 1978, el seu precedent fou la delegació catalana de la Escuela Nacional de Alta Montaña ENAM, fundada l’any 1953 Agrupà experts en muntanyisme i escalada, i planificà els primers cursos de formació per a esportistes Poc després, elaborà nous continguts per a la formació de tècnics d’escalada, alpinisme, esquí de muntanya i descens de barrancs Aquestes formacions són reconegudes per la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinistes
barranquisme
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o d’un torrent, combinant la natació i diferents tècniques procedents de camps com l’escalada i l’espeleologia.
Tot i que es popularitzà a les darreres dècades del segle XX, els seus precedents són del final del segle XIX Entre els primers exploradors cal esmentar Lucien Briet, que el 1903 feu un inventari dels engorjats altaragonesos, als quals dedicà diversos anys, i Édouard A Martel, que explorà alguns barrancs del País Basc francès Aquesta pràctica entrà a l’Estat espanyol com a activitat d’investigació científica els anys seixanta del segle XX, de la mà de persones com Pierre Minvielle, que fou un dels descobridors de la serra de Guara A la dècada següent sorgiren els primers grups espanyols,…