Resultats de la cerca

Organitzada pel Club Atlètic Igualada, recorre 6,3 km des d’Igualada fins al cim de la Tossa de Montbui, amb un desnivell de 450 m Entre els seus guanyadors destaquen José Manuel Granadero, guanyador de dues edicions 2008, 2011 i Noemí Moreno, guanyadora de vuit edicions Des del 2011, és Memorial Lluís Torrescasana, en record del que fou jutge de la prova al llarg de molts anys

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, a 1640 m d’altitud sota la Tosa d’Alp L’edifici fou una casa de pagès deshabitada, que la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà condicionà com a refugi, inaugurat el 25 de setembre de 1955 Té una capacitat de cinquanta places i és punt de pas del sender GR-150, que dona la volta a les serres del Cadí i del Moixeró

Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places

És situat al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, dalt la serra d’Ensija, a 2157 m d’altitud Fou inaugurat el 13 de setembre de 1964 amb el nom de refugi President Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de trenta-una places És base d’ascensió al Cap de la Gallina Pelada 2321 m, punt culminant de la serra d’Ensija, i es troba a escassa distància del GR-107, anomenat Camí dels Bons Homes

Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León Mèxic El 2007 s’imposà en…

La tàctica a l’hora d’escollir l’ordre de pas pels controls i els recorreguts té molta més transcendència que la velocitat i la resistència de l’equip Les primeres competicions d’aquesta disciplina d’orientació que es feren a l’Estat espanyol foren organitzades pel Club Xino-Xano, amb Felip Gili com a director The Wild Boar Rogaining 2009 i rogaining de l’Espluga Calva 2010

President del Club Esportiu Farra-O, fou campió d’Espanya de marató-O amb Xavi Gil 2003 i amb Eduard Garcia 2008, i de rogaining amb Arnau Julià 2000, a més de subcampió en altres edicions També fou campió d’Espanya de rogaining formant un equip mixt amb Bárbara Martínez 2009

Membre del Club Orientació Catalunya, destacà en categories inferiors en guanyar la medalla de bronze en la prova de relleus del Campionat d’Europa cadet 2007 Fou campió d’Espanya sub-18 en llarga distància 2009 i júnior 2010 en mitjana distància i relleus, i campió de Catalunya universitari 2010 Disputà dos Campionats del Món júnior També ha estat campió d’Espanya de relleus sènior 2012, junt amb el seu germà Biel Exerceix d’entrenador de curses d’orientació al CAR de Sant Cugat