Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

Organitzada pel Club Atlètic Igualada, recorre 6,3 km des d’Igualada fins al cim de la Tossa de Montbui, amb un desnivell de 450 m Entre els seus guanyadors destaquen José Manuel Granadero, guanyador de dues edicions 2008, 2011 i Noemí Moreno, guanyadora de vuit edicions Des del 2011, és Memorial Lluís Torrescasana, en record del que fou jutge de la prova al llarg de molts anys

Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León Mèxic El 2007 s’imposà en…

La tàctica a l’hora d’escollir l’ordre de pas pels controls i els recorreguts té molta més transcendència que la velocitat i la resistència de l’equip Les primeres competicions d’aquesta disciplina d’orientació que es feren a l’Estat espanyol foren organitzades pel Club Xino-Xano, amb Felip Gili com a director The Wild Boar Rogaining 2009 i rogaining de l’Espluga Calva 2010

President del Club Esportiu Farra-O, fou campió d’Espanya de marató-O amb Xavi Gil 2003 i amb Eduard Garcia 2008, i de rogaining amb Arnau Julià 2000, a més de subcampió en altres edicions També fou campió d’Espanya de rogaining formant un equip mixt amb Bárbara Martínez 2009

Membre del Club Orientació Catalunya, destacà en categories inferiors en guanyar la medalla de bronze en la prova de relleus del Campionat d’Europa cadet 2007 Fou campió d’Espanya sub-18 en llarga distància 2009 i júnior 2010 en mitjana distància i relleus, i campió de Catalunya universitari 2010 Disputà dos Campionats del Món júnior També ha estat campió d’Espanya de relleus sènior 2012, junt amb el seu germà Biel Exerceix d’entrenador de curses d’orientació al CAR de Sant Cugat

Membre del Club Orientació Catalunya, destacà en categories inferiors amb vuit títols estatals i el subcampionat d’Europa júnior 2008 Millor esportista i millor orientadora universitària de Catalunya 2008, fou campiona d’Espanya universitària de llarga distància 2009, 2010, mitjana distància 2009, 2010, 2012 i esprint 2010 i aconseguí una històrica medalla de bronze al Campionat del Món Universitari 2012 de relleus Forma part de les seleccions nacional i estatal des del 2003, i ha participat en tres ocasions en el Campionat del Món júnior i cinc en el sènior, en el qual ha estat la segona…