Resultats de la cerca

Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak Fou soci…

Soci del Club Excursionista de Gràcia 1966, l’any 1979 participà en la fundació de l’Espeleo Club de Gràcia Ha dut a terme nombroses expedicions espeleològiques a Catalunya i arreu d’Europa L’any 1972 participà en les primeres expedicions al sistema Arañonera, a la serra de Tendeñera, on realitzà nombroses campanyes posteriorment Participà també en el descobriment de la cova Meravelles de Benifallet Ha publicat articles en la revista Exploracions de l’Espeleo Club de Gràcia En alpinisme ha pujat l’Aconcagua i el Kilimanjaro, i en esquí de muntanya dugué a terme, entre d’altres, l’alta ruta de…

A bord d’un vaixell Ten-Ten construït per ell mateix, el 1976 es convertí en el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord, en una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes del nord de Grenlàndia només accessibles per mar

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà en les expedicions al Lhotse 1980, el Payu 1984, l’Everest 1988, 2000, que assolí el segon any, el Manaslu 1991 i el Thalay Sagar 1993