Resultats de la cerca

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

Soci de la Secció Excursionista de l’AAEET de Valls, és membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME des del 1996 A més de les muntanyes de Catalunya i dels Pirineus, ha escalat als Alps i les Dolomites, i a les serralades de l’Himàlaia, el Karakoram, el Caucas, els Andes, l’Atles, l’Ahaggar, el Kilimanjaro, el Ruwenzori o Alaska Ha participat en nombroses expedicions amb destacades ascensions, com ara la primera absoluta a la cara W de l’Illampu, als Andes de Bolívia 1978, la segona absoluta al Nanga Parbat per la paret del Rupal 1984, l’ascensió en solitari del Nun i de l’Stock Kangri, a l…

Vinculat a la UEC de Girona, és instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en diverses expedicions a l’Himàlaia al pic de Lenin 1981, al Tirich Mir Oest 1982, al Kanchenjunga 1986, al Broad Peak 1988, al cim de Kangchungtse del Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993, al Karakoram 2000, al Cho Oyu 2002 i al Chogolisa 2006, les tres últimes sense èxit

Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya 1974, als Andes de Bolívia 1978 i a l’Ahaggar algerià 1979 i 1980 L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil El 25 d’agost de 1985,…

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, realitzà ascensions als Pirineus, els Alps i els Andes Participà en una expedició a Noruega i en dues a l’Himàlaia al Broad Peak 1981 i al Lhotse Shar 1984 L’any 1987 fou membre d’una nova expedició al Lhotse Shar, com a responsable de material Mentre es disposava a fer el cim, a causa d’una allau, perdé la vida juntament amb els seus companys Antoni Sors, Francesc Porras i Antonio Quiñones

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura

Realitzà expedicions a muntanyes de més de 8000 m, com el Yalung Kang 1987, el Gasherbrum II 1991, l’Everest 1993, el Broad Peak 1994 i el Kanchenjunga 1995 El 19 de setembre de 1989, amb Mònica Verge, aconseguí el Cho Oyu, el primer vuit mil femení de l’Estat espanyol El 1992 esdevingué la primera dona de l’Estat espanyol que pujà dos vuit mils en assolir el Shisha Pangma Central L’any 1999 fundà Namlo International, dedicada a l’educació infantil al Nepal Viu entre Barcelona, Colorado i el Nepal

Sòcia del Centre Excursionista de Catalunya, a partir del 1997 formà part de diverses expedicions arreu del món, entre les quals destacà l’intent al Hidden Peak 1999 El 2001 fitxà com a càmera del programa Al filo de lo imposible i feu, entre d’altres, la integral de Peuterey, al Mont Blanc 2000 l’ascensió a l’Ama Dablam, Nepal 2001 al Kizil Asker, Kirguizistan 2002, i la travessa del desert líbic 2004 Coronà tres cims de més de 8000 m el Nanga Parbat 2005, el Broad Peak 2007 i el Manaslu 2008

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos

Soci del Centre Excursionista Farners i vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, assolí el Makalu 1991, el Shisha Pangma 1995 per la Via Girona, diversos cims verges del Zanskar 2004, 2005, el Chogolisa 2006 i el Neyzah Peak 2008 per una via nova Participà en les expedicions gironines a l’Himàlaia –Cho Oyu 1993, Everest 1996– i el Karakoram 2000, 2009, en la darrera de les quals s’intentà pujar al Broad Peak El 2012 tornà al Karakoram per escalar el Saver Kangri I, muntanya inèdita per una expedició estatal Publicà articles en la revista Vèrtex “Ladakh, el Tibet…