Resultats de la cerca

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, formà part de la primera expedició catalana a l’Aconcagua 1979, amb Martín Zabaleta Després coronà el pic principal del Tirich Mir Pakistan, amb l’expedició Girona Tirich Mir 1982 i fou el cap de l’expedició al Kanchenjunga 1986 Fou delegat d’esports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 1992 i collaborador del Servei General d’Informació de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 2002 Publicà Karakorum Graphic Index of Mountaineering maps , amb Xavi Llongueras 1991

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1971 i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha obert vies a Montserrat, el Pedraforca, Mont-rebei i els Pirineus Als Alps ha fet ascensions de dificultat, com la primera estatal al Pilier Bocalatte del Mont Blanc du Tacul, la cara nord del Petit Dru o la via Comici-Dimai de la Cima Grande di Lavaredo També ha participat en dues expedicions als Andes del Perú 1976, 1983, en la primera de les quals assolí l’Artesonraju El 1975 fou escollit millor esportista de l’any per la FEM Ha estat collaborador de la revista Muntanya

Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…