Resultats de la cerca

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 17 d’agost de 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços, ruta anteriorment només completada un cop el…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1975 Durant els anys setanta realitzà escalades de dificultat, com la primera ascensió hivernal per la via Toni-Gallifa de la cara sud de la Maladeta 1977, juntament amb Enric Ribot i Ricard Vila, amb qui el mateix any repetí la via CADE a la Paret d’Aragó a Mont-rebei Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, als Andes del Perú, on amb Jordi Pons escalà la paret oest del Yerupaja sud 1978 L’any 1982 fou integrant de la primera expedició catalana a l’Everest

Soci del Centre Excursionista Farners i vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, assolí el Makalu 1991, el Shisha Pangma 1995 per la Via Girona, diversos cims verges del Zanskar 2004, 2005, el Chogolisa 2006 i el Neyzah Peak 2008 per una via nova Participà en les expedicions gironines a l’Himàlaia –Cho Oyu 1993, Everest 1996– i el Karakoram 2000, 2009, en la darrera de les quals s’intentà pujar al Broad Peak El 2012 tornà al Karakoram per escalar el Saver Kangri I, muntanya inèdita per una expedició estatal Publicà articles en la revista Vèrtex “…

Destacat membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, el 1994 es convertí en el primer alpinista català que assolí el cim del K2 8611 m, amb una expedició basca, i el 1996 fou el primer que coronà el Hidden Peak 8068 m Durant els anys vuitanta participà en l’obertura de rutes de gran dificultat, com la via dels Catalans a la paret nord del Huascarán Nord 1983 o la via Estel Impossible, a la cara est del Bhagirathi III 1984 A més, feu escalades als Alps, l’Atles marroquí 1979, Grenlàndia 1981 i Yosemite EUA, 1986, i formà part d’expedicions al Jannu 1987, l’Everest…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços També ascendí la via americana del Thalay…

És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre de diverses entitats excursionistes Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada Centre Acadèmic d’Escalada CADE, Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu 1984, l’ascensió al Lhotse Shar 1990 i la primera…

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud…

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988