Resultats de la cerca

Es mostren 280 resultats

via ferrada

Escalada
En l’escalada, via proveïda de ferros, esglaons, cordes i altres elements que fan més segura l’activitat esportiva.
Gran enciclopèdia catalana

maillon

Escalada
En escalada, anella metàl·lica amb un índex proveït d’una peça roscada, que li permet d’introduir-se en d’altres elements fixos, com ara cordes, mosquetons o anelles.
Gran enciclopèdia catalana

bong-bong

Escalada
En escalada, clavilla en forma de V, especial per a les esquerdes amples.
Gran enciclopèdia catalana

ancoratge

Esport
Escalada
Element d’una o dues peces que es fixa a la roca, el glaç, un arbre o un arbust per a subjectar-hi una corda o un cable.
Gran enciclopèdia catalana

espit

Esport
Escalada
En escalada, part d’un ancoratge consistent en un tac metàl·lic d’expansió amb una corona dentada en un dels extrems que hom introdueix directament a la roca.
Gran enciclopèdia catalana

peu de gat

Escalada
Calçat ajustat i amb la sola molt adherent emprat en escalada.
Gran enciclopèdia catalana

usatge

Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
Gran enciclopèdia catalana

usatge

Història del dret català
Estil i forma de procedir o de resoldre en matèria jurídica que, per la seva reiteració, crea el costum.
Gran enciclopèdia catalana

mal ús

Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
Gran enciclopèdia catalana

taulatge

Història del dret català
Impost que pagaven els jugadors al propietari de la taula o establiment de joc.
Gran enciclopèdia catalana