Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes…

Fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des de l’any 1922 i membre del Centre Acadèmic d’Escalda CADE des de la seva creació, el 1942 Feu escalades a Montserrat, als Pirineus i als Alps A Montserrat destaquen les primeres escalades als Flautats 1922, al Frare Gros 1924, a la Roca Plana dels Llamps 1924, a la Boteruda del Gra 1924, a l’agulla Lluís Estasen 1927 i al Bisbe 1932 Als Alps destaquen les escalades amb Estasen a les Dolomites 1925 amb ascensions al Gran Zebrù, o Königspitze, la Marmolada i la Cima Grande di Lavaredo, i al Mont Blanc 1926, on escalaren l’…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’any 1955 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada CADE Durant les dècades de 1950 i 1960 feu diverses ascensions als Pirineus, algunes de les quals foren primeres estatals, al costat d’escaladors com Josep M Colomer i M Antònia Simó El 1960 realitzà un curs a l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix ENSA, juntament amb Ferran Abella, Hermenegild Carreté i Toni Niemann, també membres del CADE, amb qui dugué a terme escalades a diverses agulles del massís del Mont Blanc, als Alps francesos Estigué molt vinculat a escaladors…

Realitzà nombroses escalades i ascensions al Pedraforca, els Pirineus i els Alps Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des del 1912, dirigí la biblioteca 1940-46 Presidí la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM 1946-51 El 1945 fou nomenat membre d’honor del CADE, a més de ser distingit amb la medalla de la FEM

Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1939 i la Federació de Muntanyisme i Esquí dels Pirineus Orientals, creada per les autoritats franquistes l’any 1940 Durant la Guerra Civil Espanyola, fou voluntari del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i participà en la companyia d’esquiadors de l’exèrcit d’Aragó Publicà diferents articles en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1935

Instructor d’escalada en roca i guia de muntanya mitjana, ha obert i equipat més de 1600 vies d’escalada de diverses longituds i dificultats, principalment en zones de Catalunya, Espanya i dels Pirineus, però també a Noruega, França, Algèria, el Marroc, Madagascar, Namíbia i l’Equador Ha escalat també a Itàlia, els Estats Units, Turquia i Sud-àfrica Com a editor, ha publicat una trentena de guies d’escalada

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1953, durant els anys cinquanta i seixanta realitzà primeres ascensions estatals als Pirineus, on organitzà cursos i rallis d’esquí de muntanya Encapçalà l’expedició del Centre Excursionista de Catalunya CEC a l’alt Atles marroquí 1966 Fou president de la Secció de Muntanya del CEC 1967-71 i de la mateixa entitat 1998-2006 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1965

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963