Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Excursionista Barcelonès i, posteriorment, al Club Muntanyenc Barcelonès, que presidí 1935-39, 1948-51 Durant els anys vint dugué a terme una important activitat als Pirineus El 1931 formà part de la primera junta del Comitè Català de Refugis de la federació catalana El 1940 participà en la fundació del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també formà part del Grup d’Exploracions Subterrànies GES Feu divulgació de les valls pirinenques amb la publicació de mapes i guies com ara Mapa de les altes valls de l’Éssera 1935 i Vall Ferrera 1936 Collaborà amb l’Editorial Alpina…

Soci del Centre Excursionista Barcelonès, organitzà el museu sorgit de la fusió amb el Club Muntanyenc Barcelonès CMB i fou membre fundador del Comitè Català de Refugis 1931 El 1932 escalà la paret nord del Pedraforca per una via inèdita, la Llopis-Vilaret Impulsà la publicació Sota Terra 1932-36 Collaborà en Excursionisme El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya del CMB i, més endavant, participà en la creació del Grup d’Explora-cions Subterrànies El 1946 fundà l’Editorial Alpina, i traduí el Manual de alpinismo Fundà la primera revista espeleològica de l’Estat espanyol, Speleon…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a…

Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’escalada…

Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…