Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME Fou l’impulsor d’un grup d’alpinistes que feren expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’lran Darnavand, 1971, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i el Makalu 1976, que fou el segon vuit mil de l’alpinisme català Morí a conseqüència d’una allau a la canal de l’Ordiguer serra de Cadí El 1981 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC inaugurà el refugi del circ de Baiau Pallars Sobirà amb el seu nom, i el 1997 els seus companys…

Membre de l’Agrupació Excursionista Icària, durant els anys cinquanta formà part del grup dels Bèlits El 1959 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, on ocupà càrrecs directius, i fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Realitzà importants escalades i ascensions a Montserrat i els Pirineus, com l’obertura de la primera via del CADE a la roca Verda del Cadí 1959, que fou la primera escalada a la serra del Cadí, o la travessa integral de Salenques al coll Maleït 1967 Participà en els cursos de l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix 1960, 1962, i realitzà escalades de…

Fou soci del Club Excursionista de Gràcia i membre del Grup Especial d’Escalada GEDE Publicà Roques, parets i agulles de Montserrat 1972-82, una guia d’escalades en cinc volums feta juntament amb Ferran Labraña, La escalada deportiva , Era una vegada el sisè grau , Escalades al Cadí, Escalades a Ordesa , Orienting i Esquí de fons Traduí al català el llibre de Roger Frison-Roche, El primer de la cordada 1941 En memòria seva, el Club Excursionista de Gràcia organitza, des de l’any 2006, el Cicle de Pellícules Josep Maria Rodés

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, participà en la creació del Servei General d’Informació de Muntanya Escalà els cims dels Pirineus, els Alps, el massís de l’Ahaggar 1974, 1978 i l’Atles 1974 Formà part d’expedicions als Andes 1980, al Disteghil Sar 1982, al Pumori 1985, al Makalu 1988 i al K2 1993 Ha publicat Escalades al Parc Natural del Cadí 1988 i Guia per practicar l’alpinisme a Catalunya 1989 Rebé el premi Joan Bert de literatura de muntanya del Club Excursionista de Gràcia 1983, 1985

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

Vinculada al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya, començà en espeleologia Pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol, durant els anys seixanta dugué a terme nombroses escalades, algunes de les quals foren primeres femenines, com la Peña Sola, als Mallos de Agüero, o el Puro, als Mallos de Riglos Osca Feu escalades de gran dificultat a Montserrat, la serra de Cadí, la Riba, Ordesa i Oliana, formant cordada habitualment amb Josep Manuel Anglada, amb qui estava casada, Joan Cerdà, Jordi Pons o Francesc Guillamon Fou de les primeres alpinistes que participaren…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de l’Expedició…

Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…