Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
els Bèlits
Escalada
Grup d’escaladors de l’Agrupació Excursionista Icària, actiu durant els anys cinquanta del segle XX.
Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963
Enric Nosàs Sisquella
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1953, durant els anys cinquanta i seixanta realitzà primeres ascensions estatals als Pirineus, on organitzà cursos i rallis d’esquí de muntanya Encapçalà l’expedició del Centre Excursionista de Catalunya CEC a l’alt Atles marroquí 1966 Fou president de la Secció de Muntanya del CEC 1967-71 i de la mateixa entitat 1998-2006 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1965
Jordi Panyella Renom

Jordi Panyella Renom
ARXIU JOAN CERDÀ
Escalada
Escalador conegut com Pany.
Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada
Heinz Pokorski
Escalada
Escalador.
Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980
Antoni Niemann Civit

Antoni Niemann Civit (segon per l’esquerra)
RICARD VILA
Escalada
Escalador.
Membre de l’Agrupació Excursionista Icària, durant els anys cinquanta formà part del grup dels Bèlits El 1959 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, on ocupà càrrecs directius, i fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Realitzà importants escalades i ascensions a Montserrat i els Pirineus, com l’obertura de la primera via del CADE a la roca Verda del Cadí 1959, que fou la primera escalada a la serra del Cadí, o la travessa integral de Salenques al coll Maleït 1967 Participà en els cursos de l’Escola Nacional d’Esquí i Alpinisme de Chamonix 1960, 1962, i realitzà…
Josep Maria Sala Albareda

Josep Maria Sala Albareda
MUSEU COLET
Escalada
Esquí
Esquiador, escalador i directiu.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, començà a practicar l’esquí l’any 1943 Els anys cinquanta feu les primeres ascensions hivernals al Gran Bachimala i a l’Eriste, i el 1955 protagonitzà la travessa integral amb esquís dels Pirineus També recorregué tot l’arc dels Alps, feu la volta al massís de l’Huayhuash Perú, ascendí el Gran Teton i visità Sierra Nevada EUA, i feu un tresc a l’Annapurna Nepal Impulsà el primer ralli d’esquí d’alta muntanya 1959, la construcció del refugi d’Amitges i del Pere Borés i la…
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…
Josep Barberà i Suqué

Josep Barberà i Suqué
© ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Excursionisme
Escalador i excursionista.
Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria de les…
,
Josep Manuel Anglada i Nieto

Josep Manuel Anglada i Nieto
© ARXIU J.M. ANGLADA
Alpinisme
Escalada
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, on també formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM, i també membre dels grups d’alta muntanya espanyol GAME i francès GHM Escalador i alpinista que durant els anys cinquanta i seixanta, formant cordada principalment amb Francesc Guillamon vies Anglada-Guillamon, però també amb Joan Cerdà , Heinz Pokorski o Jordi Pons , obrí nombroses vies a Montserrat, el Pedraforca, Terradets, Riglos i els Pirineus Als Alps destaquen les primeres ascensions estatals a les Dolomites amb Francesc Guillamon 1957 i…
,
escalada

Escalada
© Fototeca.cat-Corel
Escalada
Acció d’ascendir per un indret difícil, de pregona verticalitat, utilitzant els quatre membres per a progressar.
Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’escalada…