Resultats de la cerca

Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

Instructor d’escalada en roca i guia de muntanya mitjana, ha obert i equipat més de 1600 vies d’escalada de diverses longituds i dificultats, principalment en zones de Catalunya, Espanya i dels Pirineus, però també a Noruega, França, Algèria, el Marroc, Madagascar, Namíbia i l’Equador Ha escalat també a Itàlia, els Estats Units, Turquia i Sud-àfrica Com a editor, ha publicat una trentena de guies d’escalada

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre del Centre Acadèmic d’Escalada i instructor de l’Escuela Nacional de Montaña i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en expedicions a l’Atles 1980 l’Spitsbergen Noruega, 1981 el Manaslu Nepal, 1982, amb l’obertura d’algunes vies com l’esperó dels Catalans 1984 l’Everest 1983, 1985 Yosemite EUA, 1992, i el Garhwal Índia, 1994 Fou guarda del refugi Ventosa i Calvell

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, on fou collaborador de la revista Cingles Al principi dels anys setanta ingressà en la secció catalana del GAME, i des del 1976 fou instructor d’esquí Realitzà la primera hivernal de la via Anglada-Robbins de la paret nord del Pedraforca 1967 i obrí la via Punsola-Reniu per l’esperó nord del Cavall Bernat de Montserrat 1971 juntament amb Jesús Reniu, una via de 240 m que s’ha convertit en la via més clàssica

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Foment Excursionista de Barcelona Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME, ha estat instructor d’esquí i d’alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i de l’Escola Espanyola d’Alta Muntanya EEAM Ha dirigit expedicions al Kurdistan 1973, Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, Saraghrar Hindu Kush, 1975 i 1977, i ha format part d’expedicions al Dhaulagiri Himàlaia, 1979, a l’Ama Dablam Himàlaia, 1981, a l’Ahaggar 1983 i a Grenlàndia 1985

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura

Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al…

Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya, fou membre de la secció d’alta muntanya i escalada i vicepresident de l’entitat Instructor d’alpinisme de l’Escuela Nacional Alta Montaña ENAM, fou fundador i director de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i impulsor de l’Escola Catalana de l’Esport Fou president i garant de Mountain Wilderness International des del 1998 i membre fundador de la secció catalana el 1991 Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran, el Caixmir, la Xina, Spitz-bergen, Alaska McKinley, 1995, els Andes del Perú 1997 i l’Himàlaia Annapurna, 1999 Publicà…