Resultats de la cerca

S’inicià en l’excursionisme al Club Excursionista de Gràcia CEG i també fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, on exercí el càrrec de secretari i de vicepresident 1976-84 Participà en rallis de muntanya, marxes d’orientació i de regularitat, i impulsà la Comissió de Jovent del CEC amb l’organització, durant una quinzena d’anys, d’activitats i cursos de monitors de muntanya Mostrà des de sempre molt interès per la natura, i en concret per l’estudi dels bolets i les orquídies Fou soci fundador de la Societat Catalana de Micologia i, dins del CEC, del Grup…

Soci del Centre Excursionista Montserrat, el 1984, juntament amb Carles Vallès, fou el primer català que assolí el cim del Cho Oyu 8201 m Ha participat en expedicions a Kenya 1974, l’Hindu Kush 1975, el Makalu 1976, els Andes del Perú 1981, l’Everest 1982, 1988, 2000 i el Manaslu 1991, de la qual fou el cap

Realitzà nombroses escalades i ascensions al Pedraforca, els Pirineus i els Alps Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des del 1912, dirigí la biblioteca 1940-46 Presidí la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM 1946-51 El 1945 fou nomenat membre d’honor del CADE, a més de ser distingit amb la medalla de la FEM

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre del Centre Acadèmic d’Escalada i instructor de l’Escuela Nacional de Montaña i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en expedicions a l’Atles 1980 l’Spitsbergen Noruega, 1981 el Manaslu Nepal, 1982, amb l’obertura d’algunes vies com l’esperó dels Catalans 1984 l’Everest 1983, 1985 Yosemite EUA, 1992, i el Garhwal Índia, 1994 Fou guarda del refugi Ventosa i Calvell

Soci del Centre Excursionista de Banyoles i de l’Esquí Club Camprodon El 2005 s’integrà al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i a la selecció catalana i espanyola d’esquí de muntanya En aquesta especialitat ha assolit, en les categories cadet i júnior, diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya, individuals i per equips, així com el Campionat de Catalunya absolut per equips amb Marc Solà 2010

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE des del 1983 Participà en l’obertura de la via dels Catalans al Huascarán Nord 1983, juntament amb Carles Vallès i Joan Tomàs, i de la via Estel Impossible del Bhagirathi III 1984, amb Joan Tomàs, Joan Carles Aldeguer i Sergi Martínez, i formà part de l’expedició EPSON a l’Everest 1988 Ha realitzat un gran nombre d’escalades de dificultat, algunes de les quals primeres absolutes, a Montserrat, Vilanova de Meià, el Pedraforca, els Pirineus i els Alps

Fou soci del Club Excursionista de Gràcia i membre del Grup Especial d’Escalada GEDE Publicà Roques, parets i agulles de Montserrat 1972-82, una guia d’escalades en cinc volums feta juntament amb Ferran Labraña, La escalada deportiva , Era una vegada el sisè grau , Escalades al Cadí, Escalades a Ordesa , Orienting i Esquí de fons Traduí al català el llibre de Roger Frison-Roche, El primer de la cordada 1941 En memòria seva, el Club Excursionista de Gràcia organitza, des de l’any 2006, el Cicle de Pellícules Josep Maria Rodés

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Groupe Pyrénéiste de Haute Montagne i el Groupe de Haute Montagne Presidí el Centre Acadèmic d’Escalada 1982-83 i fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1997-2000 Escalà la cara sud del Chacraraju 6112 m, als Andes peruans tot sol Rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada per l’obertura d’una via a la paret nord del Thamserku 6623 m, a l’Himàlaia el 1999 Realitzà el documental Hielo Vertical