Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Campionat del Món d’Esquaix
Esquaix
Competició internacional d’esquaix disputada anualment.
Organitzada per la Federació Mundial d’Esquaix, la primera edició amb proves individuals tingué lloc l’any 1976 Barcelona acollí l’edició del 1994, coorganitzada amb la Federació Catalana d’Esquaix Tingué lloc al Palau Municipal d’Esports de Barcelona entre el 9 i el 14 de setembre Competiren, en categoria individual masculina, seixanta-quatre dels millors jugadors del món i la final es disputà entre el pakistanès Jansher Kahn, que en fou campió, i l’australià Peter Marshall
Squash K-18
Esquaix
Club d’esquaix de Castelldefels.
Fundat el 1980, fou un dels primers clubs catalans d’esquaix Organitzà el primer campionat obert del club el 1981 i fou seu del Campionat de Catalunya 1982, 1983 Participà en el Campionat d’Espanya i de Catalunya amb èxits notables En categoria femenina destacà Remei Guitart i en masculina, Juan Martínez i Jordi Aleu Situat al quilòmetre 18 de l’autovia de Castell-defels, tenia sis pistes d’esquaix i també s’hi practicava el frontó i el bowling Desaparegué als anys noranta
esquaix

En l’esquaix la pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets
Fotolia
Esquaix
Esport practicat en una pista coberta de planta rectangular tancada per quatre parets, que consisteix a fer rebotre una pilota de goma contra la paret frontal mitjançant una raqueta.
L’objectiu és aconseguir tornar la pilota abans o després que aquesta hagi botat una sola vegada sobre la pista i que el contrincant no la pugui retornar En la paret frontal hi ha marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, que és de fusta, els quadres de servei La pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets, sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta El servei es fa de forma creuada Quan dos jugadors ensopeguen o no es permet al rival d’arribar a la pilota, es produeix una anullació i cal repetir la jugada Hi ha la modalitat individual, en la qual…