Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
grau de la Creu de Rial
Cinglera
Gran cinglera que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleir de la Valldora, límit S de l’altiplà de Busa, dins el terme municipal de Navès (Solsonès).
L’únic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu
cingles de les Costasses
Cinglera
Cinglera dels Prepirineus que forma el vessant S del cim de Cloterons (2 179 m), estesa entre Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
cingles de Costafreda
Cinglera
Contrafort N (1 882 m) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’W a E, entre les valls de Saldes i de Vallcebre (Berguedà).
cingles de Conangle
Cinglera
Relleu (1647 m alt.) oriental de la serra d’Ensija, al terme de Vallcebre (Berguedà), al límit amb el de Fígols de les Mines.
Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija
cingle de l’Areny
Cinglera
Gran espadat que domina la vall del Cardener, límit W de l’altiplà de Busa, al terme de Navès (Solsonès).
El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l’altiplà pel grau de l’Areny
rebuf
Ciclisme
Esports de motor
En ciclisme i en els esports de motor, buit aerodinàmic generat darrere seu per un vehicle en moviment, que pot ésser aprofitat pel vehicle que el segueix per a reduir la despesa energètica i augmentar la velocitat.
trialera
Trialera
© Honda
Ciclisme
Esports de motor
En els esports de motor i en ciclisme, tram d’un circuit marcat sobre un terreny accidentat que presenta moltes dificultats per a superar-lo.
En motociclisme, les trialeres són pròpies dels circuits d’enduro en ciclisme, dels circuits de bicicleta tot terreny, i en automobilisme, dels circuits de trial de 4×4
cingles de Gitarriu
Cinglera
Cingles (1 196 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, al S del puig de Bassegoda.
L’església antiga parroquial de Sant Andreu, sufragània de Sadernes, és romànica Depenia de la baronia de Sales
Volta a Catalunya
Esports de motor
Competició motorista.
Fou organitzada per primer cop l’any 1916 pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Es tractava d’una cursa de regularitat de 650 km de recorregut entre Olot, Puigcerdà, Artesa de Segre, Lleida, Tarragona i Barcelona La primera edició la guanyà Carlos Heredia NSU en cotxes i Pedro Estadell Indian en motos La prova se celebrà tres anys més 1917, 1919, 1920, però no tingué continuïtat El 1954 es recuperà el nom, però la competició es desenvolupà en format de ralli modern només per a automòbils Durant tres anys se celebrà amb aquesta denominació abans de canviar-la…