Resultats de la cerca

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’existència de…

D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic

Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…

El matrimoni Geertz estudià aquest sistema de denominació personal a Bali, a mitjan dècada del 1960, per explicar la manera com el nom d’una persona està lligat sistemàticament a la relació de parentiu amb el seu descendent per exemple, una persona que esdevé pare mai no té el seu propi nom individual, sinó que és sempre denominat ‘pare’ junt amb el nom del seu fill Els Geertz relacionaren aquests sistema de denominació amb el sistema de gradacions d’edat i en els constants processos d’allò que en antropologia hom anomena ‘amnèsia genealògica collectiva’, atès que es tracta d’un sistema…

Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant

Terme utilitzat per l’antropòleg Gregory Bateson per a distingir els aspectes cognitius i intellectuals d’una cultura en oposició als seus aspectes emocionals i conductuals, que anomenà éthos

En la communitas les distincions de jerarquia, edat i altres tipus de condició social establerts per l’ordre social habitual, resten transitòriament esborrades per l’igualitarisme, la cooperació i l’empatia El terme fou proposat per Victor Turner, juntament amb el de liminaritat present en els ritus de pas, al qual es troba estretament associat La communitas es dóna sovint en moments de canvi i crisi social, per bé que pot formar part de rituals consuetudinaris, com ara els pelegrinatges