Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cara
Antropologia
Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
La forma de la cara és determinada per la relació entre l’amplada i la llargada índex facial, per la forma d’inserció dels cabells en el front i pel contorn de la cara mateixa, contorn que varia segons la conformació i el desenvolupament de la mandíbula, del mentó, dels arcs zigomàtics i del front Rudolf Pöch establí una sèrie de deu tipus facials als quals hom pot referir totes les variacions individuals La forma de la cara té un valor racial notable
tríquion
Antropologia
Punt somàtic sagital situat al límit anterior de la implantació general dels cabells, sobre la línia mitjana del front.
ortognatisme
Antropologia
Conformació del crani facial la línia del perfil de la qual és vertical des del front fins al mentó, per la qual cosa l’individu té les mandíbules poc sortides cap endavant.
Bé que l’ortognatisme perfecte no existeix com a regla general en cap raça humana — totes són en algun grau prògnates—, la blanca és la més ortògnata
Josep Maria Cruxent i Roura
Antropologia
Arqueologia
Pintura
Antropòleg, arqueòleg, pintor i aventurer.
Es formà a l’Institut Montessori d’Alexandre Galí, i de jove participà en activitats culturals com ara els Pomells de Joventut, els Jocs Florals i l’excursionisme Posteriorment cursà estudis superiors de belles arts a Llotja i assistí a classes de Pere Bosch i Gimpera , que l’iniciaren en l’arqueologia Mobilitzat al front de Terol durant la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià després a Veneçuela, on recomençà la seva vida exercint oficis diversos i, durant el seu temps lliure, començà a fer expedicions arqueològiques Es posà en contacte amb el Museo de Ciencias Naturales de Caracas…
home

Aspecte dels avantpassats de l’espècie humana
© Fototeca.cat
Antropologia
Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.
Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…