Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
estat primitiu
Antropologia
Nom donat al sistema d’integració política més centralitzat i estratificat, que es caracteritza per la presència d’una forma especial de control basada en la contínua amenaça de la força per part d’un conjunt de persones legitimat per a utilitzar-la, la qual cosa el distingeix del cabdillatge.
Es tracta, en general, de societats nombroses i complexes amb una gran diversitat de classes, associacions i grups professionals i també d’interessos contraposats que generen pressions i conflictes Un exemple en seria la civilització asteca
antropologia històrica
Antropologia
Branca de l’antropologia que combina els aspectes coincidents de l’antropologia i la història.
L’interès per la història social a la Gran Bretanya i l’escola de Les Annales francesa han estat orientacions decisives en aquest camp El contacte amb l’antropologia ha estat decisiu a l’hora de subratllar la importància de les manifestacions de les classes populars i de les parts ignorades de la vida d’aquestes societats per tal com no n'ha restat constància escrita Per la seva banda, la història ha facilitat a l’antropologia l’estudi del present en les societats complexes, on fins ara solament s’arriscaven a emprendre en sectors molt limitats i més o menys tancats
cultura i personalitat
Antropologia
Corrent de pensament antropològic desenvolupat als EUA els anys 1930-40.
Hom troba els seus precedents en les recerques de F Boas, C Wissler, AL Kroeber, RH Lowie i el lingüista E Sapir, per als quals la cultura constitueix el fonament tant de les estructures socials com del comportament humà individual, adquirit a partir d’un procés previ de socialització aculturació Margaret Mead, Ralph Linton i Ruth Benedict, representants conspicus del corrent de cultura i personalitat, recolliren i desenvoluparen aquestes idees En general, hom pot afirmar que aquests antropòlegs comparteixen com a premissa bàsica la creença que qualsevol cultura comporta un tipus de…
Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Antropologia
Historiografia catalana
Escriptor i antropòleg.
Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…
, ,