Resultats de la cerca

Pren com a referent diferents disciplines la sociologia, l’antropologia, la crítica literària, les teories crítiques provinents del marxisme, el postestructuralisme, les teories de gènere, les teories de relacions entre races i el postcolonialisme Se centra en l’anàlisi de les cultures de masses i les noves formes de cultura popular promogudes per les indústries culturals Aquest tipus d’estudis s’inicià a la Universitat de Birmingham Gran Bretanya, on Richard Hoggart fundà el Center for Contemporary Cultural Studies La influència teòrica més immediata fou l’obra de Raymond…

Es creà el 1978, i el seu primer president fou Josep MBatista i Roca Com a institució extrauniversitària central de la comunitat antropològica catalana, l’ICA ha canalitzat una àmplia gamma d’activitats —lligades a la recerca, la docència i les publicacions- amb l’objectiu d’apropar a la societat catalana els estudis dels antropòlegs Ha organitzat el IV Congrés de la European Association of Social Anthropologists EASA, celebrat a Barcelona al juliol del 1996, i el IX Congrés d’Antropologia de la Federació d’Associacions d’Antropologia de l’Estat Espanyol FAAEE, celebrat igualment…

Fundador 1963, juntament amb  Lluís Lliboutry , i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes Germanor, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló

Els seus estudis sobre la societat xinesa se centraren en la permanència del mandarinat, l’estructura burocràtica del règim imperial i les formes de protesta social

Aquest concepte fou desenvolupat inicialment per Meyer Fortes en els seus estudis a l’Àfrica Occidental a fi d’explicar els processos d’expansió i contracció dels grups domèstics provocats per les divisions d’un grup de germans convertits en caps de noves unitats domèstiques

Aquesta comparació es pot fer des d’un punt de vista sincrònic o bé diacrònic En són un exemple els treballs de l’antropòleg nord-americà George Peter Murdockcom Outline of World Cultures 1954 i Ethnographic Atlas 1957, així com els nombrosos estudis d’etnopsiquiatria i d’etnopsicologia que intenten trobar generalitats universals en els trastorns psicològics humans

Catedràtic d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, i rector des del 1963 al 1965 Director del Centre de Genètica Animal i Humana del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Entre els seus treballs cal citar els estudis bioantropològics de les poblacions aïllades de les valls pirinenques i de les del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

Hom parteix de la hipòtesi que la tendència universal a guarir la malaltia es correspon amb la necessitat d’entendre-la Totes les cultures contenen, per bé que de forma diferent, un complex magicoreligiós per a aconseguir el guariment de les malalties Hom estudia els àmbits de les medicines tradicionals i les populars, l’epidemiologia, els estudis ecològics, l’anàlisi de la població vers la sanitat i els sistemes sanitaris