Resultats de la cerca

Són de tres tipus egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees Les egípcies , unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra 45 texts i Serābīṭ al-Khādim 333, els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air 27 i a Wādī Nasb 1 Són, junt amb les de Wādī Hammamat al desert oriental egipci i Hatnub nomós XV de l’Alt Egipte, les més importants de les trobades a pedreres i mines Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a…

Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…

Hom parla de creu llatina si la nau és més llarga que el transsepte, i de creu grega si tots dos braços són iguals

Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…

Està encapçalada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya , com a museu nacional, i la integren, a més de les diverses seus del MAC Barcelona, Girona, Empúries, Olèrdola i Ullastret, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i els sis museus més representatius d’aquesta disciplina a Catalunya el Museu Comarcal d’Urgell Tàrrega, el Museu de Gavà , el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus, el Museu de Badalona i el Museu de la Noguera Balaguer

Creat a l’abril del 2011 pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT, aquesta nova entitat vol aconseguir una coordinació més eficaç entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia i suposa la supressió de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia Els seus integrants procedeixen de l’Administració del Govern de la Generalitat, entitats municipals, museus, universitats, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs i paleontòlegs, empreses del sector i representants de promotores públiques…

Fou creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT a l’abril del 2011 La creació d’aquesta nova entitat persegueix aconseguir una major coordinació entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia És formada per representants de l’Administració de la Generalitat, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs, museus i grups de recerca universitaris Aquest òrgan s’adscriu a la Direcció General de Patrimoni Cultural