Resultats de la cerca

Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà 1945-54 abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa Llenguadoc, des del 1958 Doctor en lletres 1962, membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes La sculpture romane en Roussillon 1948-54, Arts anciens du Roussillon peinture 1954, Christs romans du Roussillon et de Cerdagne 1956, La sculpture romane en Cerdagne 1957, L’Espagne du Levant 1957 —en…

Dirigí una missió arqueològica a Pèrsia 1881 i a Susa 1888 excavà els palaus de Darios I i d’Artaxerxes II i en publicà els resultats en L’art antique de la Perse 1884-89 i L’acropole de Suse 1890-93 Estudià l’art romànic a Catalunya La statuaire polychrome en Espagne 1907, Histoire générale de l’art Espagne et Portugal 1913, L’architecture romane 1913, L’architecture romane en Catalogne 1920

Arxiver 1889 de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans Ensenyà paleografia i arqueologia a la facultat de lletres de Bordeus Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans Són remarcables l' Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Âge 1891, L’art religieux du Roussillon , traduït al català per Jaume Massó i Torrents Barcelona, 1901, L’archéologie du moyen âge et ses méthodes, études critiques 1900, La coutume d’Andorre 1904, Précis d’…

Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre

Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951

Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca Ha excavat a les Balears Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana i les Pitiüses Ca na Costa, Can Sargent i collabora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria Ha publicat, entre d’altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural 1991, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990 És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells catalans 1966-77, en 6 volums

Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident…

Estudià a París, on es doctorà el 1965 Entre el 1955 i el 1980 ocupà diversos càrrecs al CNRS, com ara el de director de recerca el 1977 Fou professor al Museu Nacional d’Història Natural i des del 1980 director del Laboratori de Prehistòria del Museu de l’Home i de l’Institut de Paleontologia Humana a París Ha rebut diverses distincions honorífiques i nombrosos premis, una part dels quals per la realització de films científics Ha centrat la seva recerca en l’estudi de la geologia del Quaternari, de les restes fòssils humanes, de la prehistòria i del seu medi i ha organitzat nombroses…