Resultats de la cerca

Estigué al servei del virrei d’Egipte Muḥammad ‘Alī i, d’acord amb el cònsol anglès del Caire, es dedicà a recollir antiguitats egípcies, amb mètodes no científics i sovint molt discutibles Però aconseguí d’enviar a Europa, sobretot a la Gran Bretanya, unes colleccions molt abundoses que exerciren un paper important en la primeria de l’egiptologia

Fou superintendent de les antiguitats d’Òstia 1938-54 i catedràtic d’arqueologia a la Universitat de Roma des del 1964 De les seves publicacions destaquen el fascicle XVI del Corpus Vasorum Antiquorum dedicat a Itàlia 1940, els sis volums de Scavi di Ostia 1953-69 i L’Età Classica 1965 Dirigí l' Enciclopedia dell’Arte Antico 1958-66

Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre

Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves colleccions Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa Com a treballs més importants cal…

Capdavanter de l’arqueologia mesopotàmica Cònsol del govern francès a Mossul aleshores de Turquia des del 1842, es dedicà a excavar ruïnes, sobretot a Khorsābād , i traslladà els relleus del palau de Sargon a França 1846, on causaren sensació i donaren origen al coneixement directe de les antiguitats mesopotàmiques a Europa Les còpies de les inscripcions que dugué foren transcendentals per a desxifrar l’escriptura cuneïforme

De família jueva alemanya ennoblida pel rei de Prússia i establerta a París a mitjan s XIX, fou professor de l’Escola del Louvre i de l’Escola Francesa d’Atenes i direc- tor del Museu d’Antiguitats de Saint-Germain-en-Laye És autor de nombrosos treballs erudits i de dues famoses obres de divulgació Apollo, histoire générale des arts plastiques 1904 i Orpheus, histoire générale des religions 1909

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Organitzà i dirigí les expedicions arqueològiques més importants a Turquia Priene, 1895-99 Milet, Dídima i Samos, 1899-1911 Pèrgam, 1927, etc i en tingué cura de la publicació Estudià també els monuments de Petra i de la península del Sinaí i els palaus de Bizanci Fou director de la secció d’antiguitats dels Staatliche Museen de Berlín 1911-31 i president del Deutsches Archäologisches Institut 1932-36, i fundà el Pergamonmuseum de Berlín 1930

Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975

Excavà a Tello, Larsa, Lagaš i Māri Fou professor de l’École du Louvre 1937, cap del departament d’antiguitats orientals del Musée du Louvre 1946 De les seves obres cal remarcar Māri une ville perdue 1936, Archéologie mésopotamienne 1946-53, Tello vingt campagnes de fouilles 1948, Ziggurats et tour de Babel 1949, Mission archéologique de Māri 1956-57, Sumer 1960 i Assur 1961 i, amb M H Chehab i S Moscati, Les phéniciens 1975 Darrerament publicà L’aventure archéologique 1979 i fins a la seva mort dirigí les revistes Syria i Revue d’Assyriologie