Resultats de la cerca

Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells catalans 1966-77, en 6 volums

Pot ésser classificat dins el corrent francès vuitcentista favorable a la reconstrucció ideal dels monuments medievals Restaurador de les catedrals de Conca i Burgos, escriví, entre altres obres, Historia de la arquitectura cristiana española en la edad media 1908-09 i Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII 1922

Estudià a París a l’Ecole des Chartes Des del 1903 fou director del museu d’escultura comparada de París Dedicà atenció a l’arquitectura de l’orient català en Monuments d’architecture gothique en Grèce 1897, L’art gothique et la renaissance en Chypre 1899, Villes mortes du moyen âge 1920 i deixà treballs i estudis sobre l’arquitectura gòtica a Espanya, a França i a la Gran Bretanya

Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors,  Ampurias romana Historia, arquitectura y…

Serveix per a suportar una construcció superior de grans dimensions, com ara un fòrum, el podi d’un temple o un pòrtic monumental Per les seves característiques estructurals, era un lloc fresc i se'l podia emprar com a bodega

Fou un dels millors teòrics de l’arquitectura de gust neoclàssic Installat a Roma des del 1761, escriví diverses obres, entre les quals es destaquen La vita dei più celebri architetti 1768 i Dell’arte di vedere nelle belle arti del disegno secondo i principi di Sulzer e di Mengs 1781

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

Fou secretari de l’Academia de la Historia de Madrid Viatjà pel Principat de Catalunya el 1785 i publicà Disertación sobre los monumentos antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura i arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona Madrid 1786, estudi de primera mà que ha estat de gran utilitat als investigadors de l’arqueologia barcelonina

Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala

El nom, derivat dels ciclops, gegants de la mitologia grega, fou aplicat primerament a l’arquitectura micènica i estès després a d’altres A Catalunya ha estat aplicat a vegades als monuments megalítics, a la part baixa de la muralla de Tarragona probablement d’època romana i a la muralla d’Olèrdola, que sembla també romana a Mallorca i Menorca, a les construccions de la cultura talaiòtica Resulta un nom més aviat confusionari, atesa la diversitat de monuments i d’èpoques als quals és aplicat