Resultats de la cerca

Capdavanter de l’arqueologia mesopotàmica Cònsol del govern francès a Mossul aleshores de Turquia des del 1842, es dedicà a excavar ruïnes, sobretot a Khorsābād , i traslladà els relleus del palau de Sargon a França 1846, on causaren sensació i donaren origen al coneixement directe de les antiguitats mesopotàmiques a Europa Les còpies de les inscripcions que dugué foren transcendentals per a desxifrar l’escriptura cuneïforme

Com a arqueòleg es destacà perquè féu el darrer pas per desxifrar l’escriptura ibèrica i descobrí el valor dels signes sillàbics De epigrafía ibérica el plomo de Alcoy 1922, Sobre los iberos el bronze de Ascoli 1925, La escritura ibérica y su lenguaje 1943, La escritura bástulo-turdetana 1962 La seva obra com a historiador de l’art ocupa un camp extens Arte mudéjar toledano 1916, Iglesias mozárabes 1919, Cerámica medieval española 1924, Arte románico español 1934, Las águilas del Renacimiento español 1941 Alguns dels treballs esmentats i molts d’altres foren reunits a Misceláneas…

Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós…