Resultats de la cerca

Aquest tipus d’estructura —que es troba també en altres cultures prehistòriques nuraghi sards i històriques tombes etrusques— designa, a Grècia, un model de temple circular perípter Delfos, Epidaure, Atenes o bé sense columnes l’Arsinoèon de Samotràcia En el món romà, els thóloi foren molt imitats, com a temples el de Vesta, al fòrum o com a edificis emprats per a d’altres funcions no exclusivament religioses Pozzuoli, o com, per exemple, sales rodones de les termes A Atenes, el tolos servia de lloc de reunió dels pritans

Fou professor de les universitats d’Ankara, Princeton, Berlín, Pisa i Viena, membre de diverses acadèmies i societats científiques europees i nord-americanes i doctor honoris causa per les universitats de Bordeus, Lecce i Atenes Fundà la revista “Anatolia”, i entre les seves nombroses publicacions cal destacar Die Kunst der Hethiter ‘L’art dels hitites’, 1961, The Birth of Greek Art 1968, Alt Smyrna ‘Esmirna antiga’, 1983 i Griechische und römische Kunst in der Türkei ‘Art grec i romà a Turquia’, 1987

Es tracta d’una copa de recipient ample i baix, dotada de dues nanses horitzontals i un peu anular que es pot prolongar en una tija que eleva el recipient Pot anar decorada amb figures negres o roges

Pot portar decoració de figures negres o roges Aquesta forma és coneguda també amb el nom de còtila

Servia per a extreure el vi del crater i servir-lo a les copes escifs o kýlix El seu nom oinós , vi, i Khéo , vessar fa una allusió directa a la seva funció

Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors,  Ampurias romana Historia,…

Especialitzat en el món feniciopúnic i la prehistòria de les Pitiüses, és conservador-director del Museu Arqueològic d’Eivissa des del 1974 Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa Formentera 1975, en collaboració i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins Eivissa 1992

La Guerra Civil Espanyola impedí que arribés a la universitat en el moment que li corresponia per edat, però el 1940, a vint anys, es matriculà a la Universitat de Barcelona Feu els estudis de filosofia i lletres, en la secció d’història, i els acabà l’any 1944 amb premi extraordinari Fou deixeble de les dues figures principals del camp de la prehistòria i de l’arqueologia a Catalunya, Lluís Pericot i Martín Almagro Amb el primer collaborà, essent encara estudiant, en diverses campanyes en els dòlmens empordanesos, i hi mantingué una amistat de per vida Amb el segon tingué una relació més…

Publicà Götter, Gräber und Gelehrte ‘Déus, tombes i savis’, 1949, subtitulada ‘La novella de la història’, pel fet d’ésser una visió novellística de les recerques arqueològiques dels darrers dos-cents anys Posteriorment s’interessà pel món hitita, i publicà Enge Schlucht und schwarzer Berg ‘L’estret congost i la muntanya negra’, 1955

Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986