Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Samuel Birch
Arqueologia
Arqueòleg anglès.
Fou conservador de les seccions oriental i de l’edat mitjana del British Museum Investigà sobre temes orientals i de l’antiguitat clàssica Fundà la Society of Biblical Archaeology
Franz Valery-Marie Cumont
Arqueologia
Historiografia
Historiador i arqueòleg belga.
Professor de la Universitat de Gant 1899-1910 i conservador del Musée Royal de Brusselles Féu excavacions a la ciutat de Dura-Europos Síria i estudià la vida religiosa de l’antiga Roma i de l’Orient Entre les seves obres es destaca Les religions orientals dans le paganisme romain 1929
André Parrot
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Excavà a Tello, Larsa, Lagaš i Māri Fou professor de l’École du Louvre 1937, cap del departament d’antiguitats orientals del Musée du Louvre 1946 De les seves obres cal remarcar Māri une ville perdue 1936, Archéologie mésopotamienne 1946-53, Tello vingt campagnes de fouilles 1948, Ziggurats et tour de Babel 1949, Mission archéologique de Māri 1956-57, Sumer 1960 i Assur 1961 i, amb M H Chehab i S Moscati, Les phéniciens 1975 Darrerament publicà L’aventure archéologique 1979 i fins a la seva mort dirigí les revistes Syria i Revue d’Assyriologie
Guillem Rosselló i Bordoy
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…
,
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
Arqueologia 2009
Arqueologia
Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual A més a més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Aquest any va estar marcat pel debat entorn del bust de la reina egípcia Nefertiti dinastia XVIII del Neues Museum de Berlín Segons Henri Stierlin, la peça fou realitzada el 1912 com a part d'un estudi sobre els pigments naturals emprats pels antics egipcis en les seves pintures Els responsables del museu, però, han adduït que el 1982 el bust fou sotmès a proves que van demostrar la seva…