Resultats de la cerca

Fou professor de les universitats d’Ankara, Princeton, Berlín, Pisa i Viena, membre de diverses acadèmies i societats científiques europees i nord-americanes i doctor honoris causa per les universitats de Bordeus, Lecce i Atenes Fundà la revista “Anatolia”, i entre les seves nombroses publicacions cal destacar Die Kunst der Hethiter ‘L’art dels hitites’, 1961, The Birth of Greek Art 1968, Alt Smyrna ‘Esmirna antiga’, 1983 i Griechische und römische Kunst in der Türkei ‘Art grec i romà a Turquia’, 1987

Llicenciat 1968 i doctorat 1974 a la Universitat de Barcelona, fou professor d’aquesta Universitat del 1968 al 1979, i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1979, d’on és catedràtic d’arqueologia des del 1991 Director del Museu de Badalona en 1975-80, ha ocupat diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya cap del Servei de Museus 1980-82, sots-director general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia 1982-84, sots-director general d’Universitats 1987-90 i director general d’Universitats 1990-93 Ha dirigit excavacions a les ciutats romanes de…

Féu viatges d’estudi a la Rússia meridional Anà als EUA 1918 arran de la Revolució Russa, on ensenyà a les universitats de Wisconsin 1920-25 i de Yale 1925-44 De la seva bibliografia en anglès es destaquen Iranians and Greeks in South Russia 1922, The Social and Economic History of the Roman Empire 1926, A History of the Ancient World 1926-28 i The Social and Economic History of the Hellenistic World 1941

Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977

Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975

Format a les universitats de Tufts i Arizona, on es doctorà en antropologia el 1968, ha exercit la docència a la Universitat de Princeton 1968 i, des del 1976, a la de Maryland Tot i que els seus primers treballs es desenvoluparen en el marc de l’arqueologia processual, posteriorment ha centrat la seva recerca en l’aplicació a l’arqueologia de la teoria crítica de l’escola de Frankfurt, molt particularment en contextos colonials dels Estats Units d’Amèrica Des del 1981 dirigeix el projecte “Archaeology in Annapolis” Entre les seves publicacions cal destacar The Recovery of…

Creat a l’abril del 2011 pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT, aquesta nova entitat vol aconseguir una coordinació més eficaç entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia i suposa la supressió de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia Els seus integrants procedeixen de l’Administració del Govern de la Generalitat, entitats municipals, museus, universitats, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs i paleontòlegs, empreses del sector i representants de…

Especialitzat en l’estudi de les colonitzacions mediterrànies antigues i del món romà d’època republicana, fou director de l’École Française de Rome i professor de les universitats de Besançon i d’Ais de Provença Ha dirigit diferents treballs de recerca a la Itàlia meridional i al nord de l’Àfrica, o hi ha participat Una de les seves línies d’investigació més reconegudes és l’estudi de les ceràmiques campanianes És autor d’un gran nombre de publicacions, entre les quals cal destacar Céramique à vernis noir du forum romain et du Palatin 1965 i La céramique campanienne 1981 El 2003…

Estudià història a Oxford, on es doctorà sota la direcció d’Arnaldo Momigliano Ha estat docent a les universitats d’Oxford, Londres, Berkeley i Princeton Nova Jersey, on ocupa una càtedra d’història Ha dedicat la seva vida acadèmica a l’estudi de l’antiguitat tardana, de la qual ofereix una visió renovadora, posant de manifest el valor de les transformacions que s’hi esdevingueren, en contraposició a la visió de decadència que en prevalia des del s XVIII És autor de nombrosos articles i monografies sobre diversos aspectes d’aquest període, especialment, sobre el culte als sants i…

Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos…