Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica…
polinesi | polinèsia
Etnologia
Individu pertanyent a algun dels pobles de raça polinèsida que s’estenen a l’est del Pacífic en el triangle que formen l’estat de Hawaii al N, Nova Zelanda al S i l’illa de Pasqua a l’E.
Llur subsistència gira entorn del conreu de l’arbre del pa, les bananes i alguns tubercles tropicals i, sobretot, de la pesca Per aquest motiu els polinesis han desenvolupat una gran habilitat en les arts de navegació, com ara la construcció d’embarcacions o el desenvolupament de sistemes d’orientació Desconeixedors dels metalls, tota llur tecnologia es desenvolupà a partir de la fusta i de les fibres vegetals L’organització social és constituïda per una estructura piramidal que va dels grups locals als capitosts d’una illa o d’una vall Hi ha una diferenciació social que consta de dues o tres…
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides
matança del porc
Etnologia
Zootècnia
Acció de matar el porc, d’esquarterar-lo i de fer les operacions destinades a l’elaboració i l’aprofitament de la carn i altres parts de l’animal, que tradicionalment tenia lloc en una època determinada de l’any (en alguns llocs dels Països Catalans per Sant Martí, l’onze de novembre) i que anava acompanyada de celebracions populars (un sopar i un ball), de caràcter familiar o col·lectiu, segons les comarques.