Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
timbre
Fonètica i fonologia
Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.
Depèn tant de la freqüència fonamental com de les harmòniques particulars que entren en la composició de tota ona composta Aquest tret serveix per a distingir, per exemple, a de e, i, etc, i es presenta conjuntament amb el to, la intensitat o amplitud i la durada Totes les llengües naturals fan un ús fonològic del timbre en alguna mesura, per a diferenciar la qualitat de llurs fonemes segons l’obertura i la localització dels formants
ona
Fonètica i fonologia
Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so , admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables en cas contrari, s’anomena soroll o brogit Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics a, i, no harmòniques, com en els…
harmònic
Fonètica i fonologia
Membre acústic simple que s’integra amb altres mitjançant unes lleis regulars per a determinar una ona composta.
La parla humana es manifesta bàsicament per ones compostes, el primer harmònic de les quals qualifica el to fonamental de cada individu
filtre
Fonètica i fonologia
Dispositiu emprat en espectrografia que permet el pas d’una gamma freqüencial específica per tal d’analitzar físicament l’ona composta de la parla.