Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
context
Fonètica i fonologia
Conjunt de sons que envolten un fonema.
Així, la /d/, segons el context, té valor fricatiu cada o bé oclusiu tanda
contrast
Fonètica i fonologia
Trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes en un context qualsevol.
El terme fou emprat pel Cercle Lingüístic de Praga i per AMartinet
implosiu | implosiva
Fonètica i fonologia
Dit de l’element fonemàtic oclusiu, anomenat també decreixent i injectiu, al qual, per raons posicionals, manca l’explosió.
Així, és anomenat també, més en general, el context que correspon al primer membre d’un grup consonàntic, com ara p en apte ápte, k i p en excepció eksepsió, m en àmbit ámbit, etc
variació lliure
Fonètica i fonologia
Variació que es dóna quan dues unitats fonèticament distintes poden aparèixer en un mateix context sense presentar un contrast mutu.
Talment que la substitució de l’una per l’altre no origina un mot diferent, sinó només una pronunciació distinta de la mateixa paraula vi , pronunciada amb labiodental o amb bilabial b , segons els dialectes néixer, nàixer
vibrant
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que es caracteritza per un moviment orgànic, generalment lingual, molt breu, que interromp i allibera, successivament, el corrent d’aire espiratori.
En les llengües romàniques, hi ha dues modalitats bàsiques de realitzacions vibrants un d’apical, típica del català, el castellà, el gallec, l’occità, l’italià, el romanès i el portuguès peninsular, i una altra de velar, normal en francès i en portuguès brasiler En català hi ha, al seu torn, una oposició, en context intervocàlic, entre univibrant /r/, terme, de fet, contradictori, que es referix a una sola interrupció i multivibrant /r/, amb més d’una vibració sére, serra sére
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…
dittologia sintàctica
Fonètica i fonologia
Realització d’un mot de dues maneres distintes segons el context formal, com és ara en el cas de bon i bo (bon cap i cap bo).
fonema
Fonètica i fonologia
Unitat funcional mínima en l’anàlisi de la segona articulació.
Pertany a un sistema clos, generalment no superior a 45 membres, amb el qual es configuren tots els significats d’una llengua qualsevol Així, l’oposició significativa que hi ha entre casa /káze/ i rosa /róze/ demostra que les seqüències sillàbiques /ka/ i /rǫ/ tenen caràcter funcional en català però si hom hi aplica una permuta successiva fins que arriba als elements més petits, com ara entre casa /káze/ i cosa/ kóze/, la part mínima permutable, és a dir /a/ i /ó/, correspon al fonema Aquest procediment de commutació, emprat usualment pels fonòlegs estructuralistes, permet d’…
accent articulatori
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic de natura genètica el resultat del qual consisteix a destacar una síl·laba determinada dins un context fònic operant sobre qualsevol dels factors constitutius que hi intervenen.
Pot ésser, segons això, quantitatiu, intensiu, tonal, etc, i és susceptible de rebre caràcter fonològic, com és ara en l’oposició del català, llengua que fa un ús fonològic de l’accent intensiu i tonal, entre tribu i tribú , que es diferencien per l’accent intensiu