Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la respiració en…
llenguatge visible
Fonètica i fonologia
Tècnica d’anàlisi fònica mitjançant filtres acústics disposats en sèrie segons la gamma de freqüències que admeten.
Els trets fonètics així tractats són convertits en impulsos elèctrics que s’inscriuen sobre una emulsió especial i es fan aptes a la interpretació visual És anomenat també llenguatge espectrogràfic o espectrograma espectrògraf
espectrògraf acústic
Física
Fonètica i fonologia
Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.
Permet d’analitzar-ne els harmònics i d’expressar llur percentatge i nivell És format bàsicament per filtres de banda estreta Hom l’utilitza també en la investigació fonètica, i en aquest àmbit rep el nom de sonògraf
filtre
Fonètica i fonologia
Ressonador fisiològic que, en intensificar diverses freqüències de l’ona complexa procedent de la larinx, determina la disposició relativa dels formants constitutius i, amb això, el timbre característic de cada realització fonemàtica.
difús | difusa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics labials (p, b) i dentals (t, d), i de les vocals tancades (i, u), que presenten la característica acústica de dispersar els formants fonamentals a unes freqüències específiques.
És oposat a dens
dens | densa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics palatals (tʃ, dʒ) i velars (k,g) i de les vocals obertes (ɛ, a, ɔ), que presenten la característica acústica d’agrupar els formants fonamentals a unes freqüències específiques, generalment baixes.
S’oposa a difús